El conseller de Drets Socials presideix l’acte que commemora els 100 anys del naixement d’aquesta psicòloga i treballadora social especialitzada en l’atenció a la infància
Campuzano ha destacat la valentia de la precursora d’un model d’atenció a la infància vulnerable en un entorn acollidor i pensant en el benestar de les criatures
La Filmoteca de Catalunya ha sigut avui l’escenari de l’acte de commemoració dels 100 anys del naixement de Montserrat Andreu i Batlló, psicòloga, treballadora social i fundadora d’Aldees Infantils SOS Catalunya. Es tracta d’una de les commemoracions oficials del Govern per aquest 2024.
L’acte ha estat presidit pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, que ha destacat la importància d’homenatjar persones que han aportat tant al país: “La seva feina no pot quedar amagada. Va ser una persona innovadora, que va veure un problema i va saber plantejar una solució sense mirar cap a un altre costat”.
També hi han assistit representants de la família, de l’entitat i del sistema d’atenció a la infància i s’han projectat unes imatges de l’homenatjada i dels projectes d’Aldees Infantils que són propietat de la Filmoteca de Catalunya, per donació de la família.
Un dels moments emotius de l’acte ha estat quan Josep Maria Torres, extutelat per Aldees Infantils, ha recordat la valentia i la fortalesa que va tenir la Montserrat Andreu: “S’ha de tenir un cor molt gran. Ens va donar amor i una llar en un moment que no era gens fàcil, va lluitar fins al final per defensar els seus ideals i per donar-nos la millor atenció possible. Li estarem sempre agraïts”.
Han intervingut també Oriol Amorós, secretari general de Drets Socials; Ester Cabanes, directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència; Josep Peña, secretari del Patronat d’Aldees Infantils SOS Catalunya; i Francesc Torralba, vicepresident d’Aldees Infantils SOS Catalunya.
Montserrat Andreu i Batlló (Barcelona, 1924-2003), psicòloga i treballadora social, va ser fundadora d’Aldees Infantils SOS Catalunya. Feia tasques d’assistent social a l’Hospital Sant Joan de Déu i va viatjar per Europa cercant referents per crear un centre d’atenció a la infància vulnerable a Barcelona.
Buscava un model d’acollida alternatiu al que oferien les grans institucions massificades. A Àustria va descobrir la tasca de les Aldees Infantils, creades el 1949 per Hermann Gmeiner amb la finalitat d’acollir els infants que havien quedat orfes durant la Segona Guerra Mundial, i va decidir traslladar la iniciativa a Catalunya per acollir infants que no podien viure amb les seves famílies. Va importar una idea que llavors era revolucionària: els grups de germans havien de viure junts, en un ambient familiar, acollidor i envoltats de natura.
Només va tardar dos anys a mobilitzar amistats i coneixences i a despertar l’interès en diverses persones per implantar el projecte a Barcelona. L’any 1967 va posar en marxa una prova pilot amb tres llars en una masia del Tibidabo que era propietat seva, mentre buscava un lloc adequat per construir-hi una aldea infantil. Finalment, l’any 1972 es va inaugurar el primer centre d’Aldees Infantils SOS a Sant Feliu de Codines.
El projecte es va estendre poc després a Galícia i arreu de l’Estat espanyol (el 1981 es va fundar Aldeas Infantiles SOS España).
L’any 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la seva tasca, destacable per una gran sensibilitat social.
L’Aldea Infantil SOS de Sant Feliu de Codines va obrir les portes per oferir un model d’acolliment residencial de caràcter familiar a nens, nenes i adolescents que estaven privats de la cura parental. Des de llavors, ha estat la llar on han crescut més de 500 nois i noies, molts dels quals, infants tutelats per la Generalitat i en concret, per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
9
Imatges
1
Fitxers adjunts
