El Govern ha aprovat avui un Decret llei que regula els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions. La norma, que conté també unes obligacions en matèria d’informació i un règim sancionador, respon a la necessitat urgent i inajornable de salvaguardar els drets de les persones arrendatàries i garantir l’efectiva i directa aplicació de les mesures que preveu la Llei estatal pel dret a l’habitatge respecte a la limitació dels preus del lloguer.

El Decret llei modifica diversos articles de la Llei catalana del dret a l’habitatge (18/2007) i, per evitar interpretacions interessades, concreta que el lloguer de temporada és aquell amb finalitats de lleure, vacances, recreatives o culturals (certàmens, congressos, fires, festivals, esdeveniments, etc.). Es consideren usos diferents dels d’habitatge i, per tant, no els és d’aplicació la contenció de rendes.

En canvi, delimita que l’arrendament d’habitatge per a finalitats professionals, laborals, d’estudis, d’atenció o assistència mèdica o d’altres anàlogues és lloguer destinat a cobrir necessitats d’habitatge permanent, tot i que amb una durada temporal. Aquests casos, doncs, estan sotmesos al règim de contenció de rendes i la resta de normativa sobre la renda (inclosa la prohibició de repercutir al llogater les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte).

Per això, el Decret llei obliga que en tots els contractes de lloguer hagi de constar la causa o finalitat de l’arrendament. Si no es diu, es considerarà habitatge permanent.

Pel que fa a l’arrendament de l’habitatge per habitacions, la norma especifica que la suma de les rendes pactades en els diversos contractes de vigència simultània d’un habitatge ubicat en una zona de mercat residencial tensat no pot superar la renda màxima que li seria aplicable si es llogués com a habitatge unitari.

D’altra banda, introdueix una sèrie d’obligacions en matèria de publicitat i informació i un règim sancionador per a qui les incompleixi. D’aquesta manera, en els anuncis, les ofertes i els contractes de lloguers és obligatori informar sobre el preu de referència del lloguer que resulti del sistema d’índexs, la renda del darrer contracte vigent dels últims cinc anys i la condició de gran tenidor del propietari, si és el cas.

Pel que fa al règim sancionador, es considera infracció molt greu llogar l’habitatge per un preu que superi el 30% del màxim aplicable segons el règim de contenció de preus; infraccions greus llogar-lo per un preu superior d’entre el 10% i el 30%; no fer constar en el contracte la causa o finalitat de l’arrendament i repercutir en els arrendataris les despeses de gestió immobiliària, així com els de formalització del contracte; i és infracció lleu no fer constar la informació requerida en la publicitat, les ofertes o els contractes i llogar el pis per un preu que superi fins a un 10% el màxim aplicable en la contenció de rendes.

D’altra banda, la nova norma reforça la capacitat de la Generalitat d’augmentar el parc públic de lloguer amb dues mesures. Una, que l’Administració tingui dret preferent de compra sobre la transmissió d’habitatges en zones declarades de mercat residencial tensat. Aquest dret de tanteig i retracte s’exercirà en cas d’habitatges propietat d’un gran tenidor persona jurídica inscrita en el registre de grans tenidors d’habitatge, així com en el cas d’habitatges obtinguts en els processos d’execució hipotecària o mitjançant compensació del pagament del deute amb garantia hipotecària.

I dues, dotant de més múscul financer l’Institut Català del Sòl (Incasòl). En aquest cas, s’autoritza que rebaixi del 10% al 5% el percentatge de disponibilitat dels recursos de les fiances que s’han de mantenir per garantir l’efectivitat en el pagament de les cancel·lacions i les devolucions que hi pugui haver.