- Natàlia Mas Guix presenta el pressupost del Departament d’Economia, que inclou projectes com les oficines mòbils bancàries o el val escolar
- El pressupost del Departament d’Economia creix un 2,6%, fins als 199 milions d’euros
La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas Guix, ha presentat aquest dimarts a la comissió d’Economia i Hisenda del Parlament el pressupost del Departament i les principals línies estratègiques d’actuació previstes per a l’exercici 2024. La consellera també ha aprofitat per recordar que “les condicions canviaran en breu”, per exemple per la reintroducció dels objectius d’estabilitat que marca la Comissió Europea, fet que farà que en els propers anys els creixements pressupostaris no siguin tan elevats. Per aquest motiu, ha demanat als grups que aprovin els comptes del 2024 per aprofitar els recursos que aquests posen a disposició de la ciutadania.
La màxima responsable de les finances del Govern ha estructurat la seva intervenció en quatre punts: el context econòmic i social sobre el qual s’han elaborat els comptes públics de la Generalitat de Catalunya d’enguany; els eixos, les grans xifres i les principals actuacions del pressupost; el detall del pressupost i accions concretes del departament d’Economia i Hisenda; i, finalment, un exercici de projeccions pressupostàries en un escenari sense dèficit fiscal.
Mas Guix ha recordat que els comptes públics de la Generalitat per a aquest 2024 inclouen una despesa rècord de 43.673 M€, que consolida la tendència ascendent dels últims exercicis per dos motius: la bona evolució de l’economia i la suspensió de les regles fiscals. La despesa primària neta (excloent-hi els interessos del deute), preveu un augment de 2.443 M€, un 6,3% més que el 2023. Pel que fa a la despesa específica dels departaments (35.266 M€), la pujada és del 7,9% (+2.568 M€). En concret, el pressupost d’Economia i Hisenda per a l’any 2024 serà de 199 M€, xifra que representa un 2,6% més respecte al 2023.
La consellera ha tornat a denunciar el dèficit fiscal que pateix l’economia catalana, que se situa al voltant del 8% els últims 40 anys i que gairebé frega els 22.000 milions el 2021, per posar de nou sobre la taula la reclamació de finançament singular per a Catalunya. També ha anunciat que el Departament està treballant “una fotografia completa de les projeccions pressupostàries sense dèficit fiscal” en les diferents matèries. “Alguns repeteixen sovint allò que la solidaritat és entre persones i no entre territoris. Sempre obliden que, després de la redistribució de recursos efectuada pel model de finançament, les persones que resideixen a Catalunya disposen de menys recursos per càpita que les persones que resideixen a altres territoris de l’Estat”, ha denunciat.
Les accions del Departament: des del projecte d’inclusió financera al hub financer
Durant la seva compareixença, la consellera ha desgranat algunes de les accions més importants del Departament. En primer lloc, el projecte d’inclusió financera,que ofereix un servei d’oficines mòbils que recorreran els 503 municipis d’arreu de Catalunya que actualment no disposen de cap oficina bancària per brindar tots els serveis propis i l’atenció personalitzada de qualsevol sucursal fixa. D’aquesta manera, es vol donar resposta a la problemàtica de l’exclusió financera que afecta especialment els municipis petits i, en major mesura, les persones grans. El servei estarà operat per les dues entitats que han resultat adjudicatàries en la licitació dels diferents lots i té un cost de 990.000 € anuals.
En segon lloc, el hub financer. La consellera ha recordat que l’objectiu d’aquest projecte, que es posarà en marxa en els pròxims mesos, és consolidar Barcelona com a plaça financera i generar un ecosistema d’innovació tecnològica en l’àmbit de les finances. El passat mes de desembre ja es va adjudicar la seva gestió a un operador que haurà de convertir les cinc plantes superiors de l’edifici de la Borsa de Barcelona en un centre per a empreses vinculades a serveis financers. Paral·lelament, al mes de febrer es va presentar el Mapa de serveis financers de Catalunya que va servir per fer una radiografia i posar de manifest la fortalesa del sector financer a Catalunya: en sis anys les empreses han crescut un 40%, amb un total de 628, 140 de les quals són de l’àmbit fintech.
El Val escolar
Un altre dels projectes del Govern de la Generalitat per aquest 2024, i que s’ha treballat de manera transversal entre els departaments d’Economia i Educació, és el Val Escolar. Una acció que es va implementar durant el curs 2022-2023 per ajudar les economies domèstiques davant un context inflacionari d’increment dels preus. Durant la seva intervenció, Mas Guix ha qualificat la mesura “d’èxit”, ja que se’n van beneficiar el 95,1% dels nens i nenes de primària de les escoles públiques i concertades de Catalunya. Per aquest motiu, tal com ha assegurat la mateixa consellera, el Val Escolar no només es mantindrà el curs vinent sinó que s’ampliarà als estudiants de secundària amb algunes modificacions, com l’import que serà de 70 euros per alumne. La dotació pressupostària per al 2024 és de 56,3 M€.
L’ATC, l’ICF i l’Idescat
La consellera també ha comentat els detalls del pressupost de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i d’altres ens adscrits al Departament, com l’Institut Català de Finances (ICF) o l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Amb 103 M€, un 15% més que el 2023, l’ATC segueix en la seva línia de creixement dels darrers anys, durant els quals ha consolidat una xarxa de 32 oficines i ha dut a terme un seguit d’actuacions per facilitar el compliment de les seves obligacions tributàries als contribuents. En aquest sentit, Mas Guix ha apuntat la posada en funcionament fa poques setmanes de la nova APP i ha recordat que ja es poden efectuar el 100% dels tràmits telemàticament. La màxima responsable de la política fiscal també ha posat en relleu els esforços de l’Agència per lluitar contra el frau fiscal, que en el període 2019-2022 van permetre aflorar 1.055 M€, i que durant aquest any continuaran amb el desplegament del nou Pla de prevenció 2023-2026.
Per la seva banda, el pressupost de l’ICF creix aquest any en 143 M€, xifra que representa un increment del 32,66% en relació amb el 2023. A banda de la seva activitat ordinària de suport al finançament de les pimes, la consellera ha posat de relleu la participació de l’Institut en dos projectes innovadors: el Fons Arrels que amb un pressupost de 100 M€, 25 dels quals ja inclosos en els pressupostos del 2024, participarà en el capital d’empreses estratègiques per garantir el seu arrelament a Catalunya; i el Fons de capital risc FITA que, amb una dotació total de 55 milions d’euros aportats pel Govern (5,4 M€ aquest mateix exercici) i el suport financer del Fons Europeu d’Inversions i del sector privat, promourà iniciatives d’empreses emergents sorgides des del sistema català de recerca i universitats que promoguin la transferència de tecnologia i l’emprenedoria.
Finalment, la consellera ha destacat la feina de transparència i accés de dades que realitza l’Idescat, que enguany experimenta un augment del 12,6% del seu pressupost, i ha aprofitat la seva intervenció per fer una crida a la responsabilitat dels grups polítics a trobar la fórmula per fer viable l’aprovació de la llei del Pla Estadístic.
La transformació del parc mòbil i la nova política patrimonial
Una altra de les actuacions del Govern que s’impulsaran des del Departament d’Economia i Hisenda és la transformació del parc mòbil de vehicles de la Generalitat amb una finalitat: reduir les emissions contaminants. El projecte, que es desenvoluparà en 4 fases distribuïdes en quatre anys, incorporarà també l’ampliació de la xarxa de punts de recàrrega elèctrica fins a arribar a assolir, en l’última fase, les zero emissions també en els vehicles de transport públic de viatgers. La dotació pressupostària per a la primera fase del 2024 serà de 4,6 M€.
En línia amb l’objectiu d’aconseguir una Catalunya més verda, Mas Guix ha explicat que el Govern també destinarà enguany 40 M€ a la rehabilitació i instal·lació de plaques solars a les cobertes dels edificis públics. Un programa que implica diferents departaments i que serà executat per L’Energètica pública.
Durant el 2024, també es duran a terme diverses actuacions patrimonials amb la finalitat de millorar i adequar els espais d’oficines per fer-les més eficients. Destaca el projecte de rehabilitació integral de Torre Muñoz, l’adequació de l’actual seu de la UOC i el projecte de rehabilitació del Palau de Pedralbes, amb un impacte pressupostari en conjunt de 5,6 M€. Segons ha dit la consellera, aquestes obres s’emmarquen en la nova política patrimonial de l’administració catalana, impulsada pel Departament d’Economia, perquè la Generalitat torni a ser propietària de la majoria d’oficines administratives que ocupa i, d’aquesta manera, revertir la política de venda de patrimoni efectuada pel Govern en l’anterior crisi econòmica.
Finalment, dins de l’àmbit patrimonial i molt enfocat al foment de l’activitat econòmica, la consellera ha ressaltat el paper de la societat Fira 2000, encarregada de construir les obres d’ampliació del nou recinte firal, com un exemple de col·laboració institucional per consolidar la posició capdavantera de Barcelona en l’àmbit de les fires i congressos. El 2026, Fira 2000 disposarà d’un recinte a Gran Via que haurà suposat la construcció total de 60.000 m² i una inversió aproximada de 1.300 M€.
Fons europeus
Pel que fa a la gestió dels fons Next Generation EU, la consellera ha insistit que, malgrat totes les dificultats imposades pel model de distribució de recursos que ha dissenyat l’Estat, “la Generalitat ho està fent bé”. En aquest sentit, ha explicat que la Generalitat ja havia mobilitzat un 87,3% dels 3.275,2 milions ingressats a 31 de desembre del 2023, via conferències sectorials. I ha subratllat que els recursos aterrats a Catalunya a través de convocatòries tant de la Generalitat com de l’Estat han arribat al 97% dels municipis catalans. Amb tot, ha recordat que la gestió que l’Estat ha fet dels PERTE “no ha estat prou encertada”, com ho demostra la quantitat de recursos que han quedat deserts, i ha tornat a reclamar un PERTE territorial. “Tenim els projectes identificats, el coneixement del territori i la maquinària de política industrial per poder-ho fer”, ha assegurat.
Avaluació i revisió de la despesa
Un altre dels objectius del Departament d’Economia i Hisenda per a aquest exercici és institucionalitzar i sistematitzar l’avaluació de les polítiques públiques i fer extensible la cultura de l’avaluació al conjunt de l’administració de la Generalitat. En són un bon exemple la metodologia que el Departament ha desenvolupat per fer una revisió exhaustiva i rigorosa de la despesa, com també les 27 avaluacions dutes a terme en el marc del PROAVA, el fons de Promoció per a l’Avaluació de Polítiques Públiques, i les 100 propostes de plans d’avaluació dels departaments.
En aquesta línia, i amb la voluntat d’aprofundir encara més en aquesta tasca d’avaluació, el pressupost d’Ivàlua arribarà als 1,84 M€, un 16,1% més respecte al 2023.
2
Imatges
1
Fitxers adjunts
