- Ahir al vespre es va inaugurar l’exposició La Catalunya emergida, una proposta basada en el llibre del mateix nom, editat per Cossetània Edicions el 2024. La mostra l’han comissariat Òscar Palau Just i Jesús Jordi Pinatella, i compta amb les fotografies de Josep M. Montaner Fontarnau. Va cloure l'acte el secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades i Santacreu
Un homenatge a les persones, a la memòria i al patrimoni
A les seves paraules de benvinguda, la directora general de Difusió, Elisabet Valls, va destacar el caràcter fonamentalment humà de la mostra: “l’exposició és sobretot això: gent i circumstàncies vitals difícils, i uns testimoniatges molt emotius. Memòria agredolça que quan, per desgràcia, ens visita la sequera, surt a la llum i ens convida a la reflexió”.
A continuació, un dels comissaris, Òscar Palau, va desgranar el projecte, les seves motivacions i els seus resultats, incidint molt especialment en el fet que es tractava, per damunt de tot, d’una “suma de vivències individuals i col·lectives que s’han de reivindicar i recuperar perquè són història i memòria”. Davant un públic en molts cassos directament vinculat a pobles i veïnats negats pels pantans, i doncs, especialment sensibles a tot el que significa la seva petita història, Palau va acabar amb les paraulesde l’escriptor Jesús Moncada que donen la benvinguda a l’exposició:
“Al que vingui a enderrocar-la (Per a escriure a la porta de ca meva)
Enruna-la, si cal,
però sense escarnir-la
El que els teus ulls prendran per argamassa i pedra
és dolorida pell d’uns altres dies;
allí on no sentiràs sinó silenci
nosaltres hi escoltem les antigues paraules.
El fotògraf Josep M. Montaner, al seu torn, va explicar breument les circumstàncies en què van treballar per dur a bon port, tant el llibre com la mostra, així com els sentiments que els susciten aquests bocins d’història familiar.
El secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades i Santacreu, va cloure la inauguració.
L’exposició, que es podrà veure fins al 7 de setembre a les sales 1 i 2, és d’accés lliure i gratuït.
La Catalunya emergida
La construcció al llarg del segle XX dels pantans catalans va suposar un abans i un després en la història del país. La petita gran història quotidiana. No tan sols pels canvis substancials que van suposar en uns paisatges que els avantpassats avui ja no reconeixerien, sinó en formes de guanyar-se la vida, de comunicar-se i en general de viure que van anar molt més enllà dels indrets i persones estrictament afectades per l’aigua. Des de la presa del Pasteral, de final del segle XIX i precursora del primer pla estatal de pantans del 1902, fins a l’última, la de Rialb, inaugurada l’any 2000, els embassaments van sacrificar passat i van obrir futur. Se’n diu progrés.
Tot i que no en fa tants anys, avui la majoria de la població ignora el passat d’aquests territoris que ja són només una taca blava en els mapes. Però encara queden testimonis directes i molts descendents que es resisteixen a girar full per donar fe que allà, durant molts segles, hi va haver petjada humana: pobles, masies, molins, esglésies, camins, ponts, hostals, conreus i, en definitiva, històries que mereixen ser reivindicades.
Aquesta exposició vol fer aflorar els elements patrimonials però sobretot els records d’aquests bocins de país que oficialment ja no existeixen, per bé que molts tornen a treure el cap en cada episodi greu de sequera. És la Catalunya emergida.
