Inauguració: 7 de maig
Hora: 18h
Lloc: Jardí del Palau Robert
Intervencions: de la directora general de Difusió, Elisabet Valls, del fotògraf i comissari de l’exposició, Oriol Clavera i del’autor del text de l’exposició i tècnic de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran (IDAPA), Marc Borrell
Més informació i acreditacions: Martí Porter, mporter@gencat.cat, telèfon 637948341
El dia 7 de maig s’inaugura una nova proposta expositiva al Jardí del Palau Robert. Es tracta de la mostra fotogràfica “Transhumància. Camins que deixen petjada”, un treball apassionant amb fotografies d’Oriol Clavera sobre una realitat igualment apassionant, encara viva, i que cal visibilitzar i preservar.
Les imatges de l’exposició són de transhumàncies caminades durant els últims vint anys, tant d’ovelles com de vaques i d’escamots d’eugues, amb els mascles i els pollins, en diferents punts del Pirineu català, a banda i banda de la frontera administrativa que separa catalans del nord i del sud.
L’exposició pretén reivindicar i reconèixer la feina de pastors i pastores, i la importància de defensar-ne l’activitat per tenir un món més habitable, sostenible i viu.
Què és la transhumància?
Carrerada, cabanera, lligallo, assegador, camí, pas ramader… Són diferents maneres d’anomenar els camins per on transcorre la transhumància. Trepitgen aquests camins els ramats de bestiar de llana, de pèl o de peu rodó, guiats pels pastors i pastores a la recerca de les pastures estacionals: a la muntanya els estius i a la plana els hiverns. Són camins mil·lenaris, anomenats callis pels romans, i consolidats als. xii, a recer de monestirs com el de Santes Creus i Poblet, a la plana, i Sant Martí de Canigó i Sant Miquel de Cuixà, a la muntanya, amb Ripoll i Sant Joan de les Abadesses a mig camí (Llobet i Vilà-Valentí, 1951). Unien els fons de les valls i les pastures de la plana amb les d’alta muntanya.
Al s. xvi aquesta pràctica creix, i esdevé l’època daurada de la transhumància (i de les fires i els mercats ramaders) a casa nostra fins a la seva davallada, ja entrat el s. xx. En són causa la industrialització i el creixement urbà i de vies de circulació, la pèrdua de pastures d’hivern —a la plana— en pro d’una agricultura intensiva, i el desús progressiu d’aquests camins, lligat a una excessiva burocratització per moure els ramats en cerca de les pastures. Els ramats, que cada cop són menys, han substituït els camins pel camió i la carretera. Els camins, que es feien i desfeien cada primavera i tardor, han anat perdent importància, però es resisteixen a desaparèixer.
Existeixen dues tipologies de desplaçaments transhumants, els de gran distància (de més de 200 km), que reben el nom de transhumància, i els desplaçaments de curta distància (de menys de 200 km), que s’anomenen transterminància. A Catalunya, la majoria de desplaçaments que es fan a peu són moviments transterminants.
Pel que fa a les dates, la pujada de les ramades a les pastures estivals es fa a finals de juny, per Sant Joan o Sant Pere, i la baixada cap als corrals o cap a les zones d’hivernada es fa a finals de setembre, per Sant Miquel. Tot i això, el canvi climàtic també està fent que en l’actualitat aquestes dates es vagin modulant.
És per tots aquests motius i perquè la transhumància és una tradició mundial, que en cada país té les seves particularitats, que el 2019 la UNESCO va declarar-la patrimoni immaterial de la humanitat, i a finals del 2023 es va ampliar aquesta declaració fins a arribar als deu estats europeus que la formen actualment. Tot i aquest reconeixement, la transhumància malda per sobreviure en un món que menysté una activitat, un patrimoni, que ha modelat els nostres paisatges i la nostra identitat cultural i social. Així doncs, la xarxa de camins ramaders no només ha servit per moure ramats, sinó que constitueix un patrimoni econòmic, cultural, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic que és imprescindible preservar.
La xarxa de camins ramaders
S’estima que al Principat hi ha uns 20.000 km lineals de camins ramaders, camins que són públics i que es poden classificar en una quinzena de camins principals o de primer ordre, que es relliguen amb braços secundaris que es ramifiquen i formen una extensa malla de petits camins o carrerades, de caràcter més local, fins a cada poble i casa on hi havia un ramat.
La ramaderia extensiva, amb pastors, eugassers i vaquers, juntament amb el gos d’atura i els ramats, com a protagonistes d’aquestes imatges, ha de fer front a la pèrdua dels camins, a la burocratització, a les traves, molts cops a la inviabilitat econòmica i de vegades a la incomprensió d’una societat urbana que s’ha desconnectat del món rural.
Aquesta mirada a la sostenibilitat, com més va, més necessària és per al manteniment —i la recuperació— d’una part del país que ha de ser més que un simple paisatge o aparador i una zona recreativa per a aquesta societat que hi ha perdut el vincle.
L’accés a l’exposició, que es podrà visitar fins al 29 de juny, és lliure i gratuït.
