Lola Valiente, estudiant de l’Institut Verdaguer de Barcelona, ha estat guardonada aquesta tarda amb el X Premi de Recerca en Memòria Democràtica pel treball ‘Ligeros de equipaj’. La immigració andalusa a la Barcelona dels anys 60’. Aquest premi reconeix la qualitat del seu treball de recerca sobre l’impacte de la migració andalusa en la transformació social i cultural de Barcelona, amb un enfocament específic al barri de la Barceloneta.

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha encapçalat l’acte de lliurament i ha elogiat l’esforç i la dedicació de tots els participants, a més de destacar la importància de mantenir viva la memòria democràtica. En paraules seves, ha assegurat que “la memòria democràtica té el rigor de la memòria històrica i el valor de la transmissió del coneixement, que és el que heu fet vosaltres amb els vostres treballs”.

En aquesta línia, Espadaler ha subratllat també que els treballs contribueixen significativament a preservar el llegat del passat recent del país i a formar noves generacions més conscients i sensibilitzades amb la memòria democràtica: “Heu fet un exercici de veritat, d’aflorar aquestes històries anònimes que no tenen a grans protagonistes”.

A més, el titular de Justícia ha afegit: “Té molt sentit el que esteu fent. No conec els precedents dels 9 anteriors anys, però la feminització d’alguna manera deu ser una tendència”, sostenint que la figura de la dona ha caigut en l’oblit durant segles.

Una iniciativa del Memorial Democràtic

El Premi de Recerca en Memòria Democràtica és una iniciativa que impulsa anualment el Memorial Democràtic i que premiaels millors treballs de batxillerat elaborats per estudiants d’arreu de Catalunya sobre el període històric 1931-1980.L’alumne distingit amb el primer premi rep un diploma i una dotació econòmica de 1.000 euros.

L’objectiu del guardó és doble: d’una banda, es busca fomentar la recerca, posar en valor el passat i les històries familiars, amb l’objectiu que el jovent s’acosti a la història d’una manera profunda i reflexiva; i de l’altra, es busca despertar en l’alumnat una consciència crítica i ben fomentada sobre la memòria democràtica.

Tal com ha apuntat el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, “el Premi és una finestra essencial per a les joves generacions; des de la institució, ens sentim molt orgullosos de veure com aquests joves, amb dedicació i passió, contribueixen a mantenir viva la memòria”.

Una edició territorialitzada

A la convocatòria d’enguany s’han presentat deu treballs de recerca, amb una representació territorial variada que inclou les comarques següents: el Baix Llobregat (3), el Barcelonès (2), la Conca de Barberà (1), la Selva (1), el Montsià (1), Osona (1) i el Vallès Occidental (1).

Els temes abordats reflecteixen l’interès de l’alumnat per investigar aspectes ben diversos, com ara la repressió i les víctimes del franquisme; l’exili i la deportació; el patrimoni de la Guerra Civil; els desplaçats interns a Catalunya; l’objecció de consciència; la immigració des d’Andalusia, i la memòria de les dones durant el franquisme.

També ha estat un motiu d’interès per als participants fer recerques vinculades al seu territori proper, com la Barceloneta, Lloret de Mar, Amposta, Sabadell o Tarragona, entre d’altres. En algun cas, a més, els estudiants han elaborat estadístiques per saber el coneixement que té la població sobre la immigració o sobre la mateixa memòria democràtica.

Dues mencions especials

A més del primer premi, s’han reconegut dues mencions especials, que han estat destacades per la qualitat i la profunditat dels treballs. Els autors de les mencions obtenen un diploma i una dotació econòmica de 500 euros.

Les mencions especials han estat per a:

1. Júlia Baltasar Gómez, de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), pel treball ‘Anàlisi de la documentació sobre l’objecció de consciència al franquisme. Fundació Garcia-Nieto’. Aquesta recerca ha posat en relleu l’evolució i les condicions de l’objecció de consciència durant el règim franquista, una temàtica de gran rellevància per entendre la resistència civil davant la repressió del franquisme.
2. Nerea Rueda Dapena, també de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), pel treball ‘Refugiats del feixisme. Un estudi dels desplaçats a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)’. El treball aborda el drama dels refugiats i desplaçats que van fugir de la repressió franquista, i se centra en les condicions de vida i el suport que Catalunya va oferir a aquestes persones que fugien del feixisme.

La valoració del jurat

El jurat del X Premi de Recerca en Memòria Democràtica ha estat compost per un conjunt d’experts en història contemporània, memòria democràtica i educació, amb l’objectiu de garantir un procés de selecció just i rigorós. N’han format part: el director Jordi Font Agulló; Jordi Martí Rueda, tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica; Maria Ojuel Solsona, docent del Departament d’Educació; Antoni Garcia Quesada, historiador i docent del Departament d’Educació; Jordi Garcia Farrero, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, i Gemma Simon Muntané, tècnica del servei educatiu del Memorial Democràtic.

Els membres del jurat han revisat detingudament tots els treballs presentats, i han valorat tant la qualitat de la recerca com la profunditat de l’anàlisi i la creativitat de la metodologia emprada. En aquest sentit, han destacat la diversitat de temes tractats, així com la capacitat dels estudiants per integrar en els seus treballs diverses fonts documentals, tant físiques com digitals, i la utilització de la memòria oral com a eina fonamental per comprendre les vivències personals dels afectats pel règim franquista.

Així mateix, han valorat positivament que els estudiants hagin visitat arxius històrics i hagin fet entrevistes amb testimonis i treballs de camp, com ara visites a llocs vinculats a la memòria democràtica. Segons el jurat, l’ús de la memòria familiar com a recurs per aprofundir en la història personal d’antecessors que van viure en temps del franquisme ha estat una de les pràctiques més destacades.