El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, han inaugurat aquesta tarda a la capital del Segrià una nova Barnahus, la casa dels xiquets i les xiquetes. Aquest servei atendrà infants i adolescents de la vegueria de Lleida que hagin patit violència sexual, i també les seves famílies. Es tracta del cinquè servei d’aquestes característiques que el Govern posa en marxa, després que l’any 2020 n’iniciés el pilotatge a Tarragona i ja s’hagin activat les Barnahus de Terrassa, la Seu d’Urgell i Granollers.

Es tracta d’un model d'atenció integral a les víctimes on tots els departaments que intervenen en un cas es coordinen i treballen sota el mateix sostre, en unes dependències, lluny de comissaries i hospitals, que permeten crear un entorn amigable per als nens. Disposa, a més, d’un circuit tancat de televisió per gravar el testimoni de l’infant o l’adolescent que permet crear una prova preconstituïda. Així, s’evita que la víctima hagi de declarar una mitjana de quatre vegades en diversos llocs i davant de diferents persones.

L’objectiu principal del servei és doncs la valoració, l’atenció, el tractament i el seguiment de qualsevol infant i adolescent de les comarques de Ponent que hagi patit violències sexuals, per bé que els professionals del centre col·laboraran també en la prevenció i detecció d’aquesta xacra.

En el decurs de la inauguració, Campuzano ha destacat que la implantació de Barnahus arreu del país és un projecte transversal i prioritari pel Govern. “Catalunya serà referència al sud d’Europa i estic segur que aconseguirem que, amb la nostra experiència, països veïns implantin també Barnahus”, ha dit. El conseller ha explicat que la Barnahus de Lleida ja està en marxa i que un dels aspectes més importants és que l’espai està preparat per evitar la revictimització: “L’experiència de Tarragona ha estat un èxit i estic segur que amb la implicació de tots, a Lleida també ho serà. Farem emergir una realitat que serà dura però entre tots treballarem per poder, algun dia, eradicar aquesta xacra”.

D’altra banda, Ubasart ha remarcat que “amb la Barnahus anem transitant d’una administració burocràtica a una administració empàtica, on els diferents serveis són els que es desplacen fins a l’infant o adolescent i no a la inversa”. “Hem d’aconseguir una justícia sanadora i restaurativa que posi les bases per reparar vides i per eradicar la violència sexual contra infants i adolescents", ha afegit.

En el decurs de la visita a Lleida, els consellers han fet un recorregut per les instal·lacions i n’han conegut l’equip professional, format per una coordinadora, una adjunta a coordinació, dues treballadores socials, dues psicòlogues i una administrativa. El Departament de Drets Socials ha contractat també dos tècnics que seran la porta d’entrada dels casos i en faran el seguiment, la derivació i l’avaluació. També s’hi desplaçarà personal de l’equip tècnic penal, metge forense, professionals d’atenció a la víctima del Departament de Justícia; així com pediatre, infermera o psicòlegs del Departament de Salut, entre d’altres.

Les instal·lacions estan situades al carrer Arquitecte Morera i Gatell. Seguint amb el model de Tarragona, la Barnahus de Lleida compta amb una recepció i dues sales d'espera separades equipades amb mobles, joguines, revistes, llibres, etc., adients a l'edat i a les necessitats dels infants i adolescents. També té un espai de treball per als professionals; l’espai de coordinació, dos espais per a entrevistes amb infants i un tercer per entrevistes als adolescents. Compta amb un espai polivalent per atendre les famílies que també pot fer funcions de sala de reunions; una sala d'exploració forense on es realitza la prova preconstituïda i les entrevistes forenses; una sala d'observació per visualitzar les entrevistes; una sala d'exploració mèdica amb bany; una petita cuina, i un espai amb funcions de menjador per les famílies i que també pot ser utilitzat com a sala de reunions o entrevistes, entre d’altres.

La del carrer Arquitecte Morera i Gatell es tracta d’una ubicació provisional. L’emplaçament definitiu serà en uns terrenys cedits per la Paeria al carrer Sant Paulí de Nola. Per a la construcció i adequació del nou edifici, el Departament de Drets Socials hi invertirà 1,2 milions d’euros del fons Next Generation EU i preveu que estigui en funcionament el 2026.

A l’acte d’inauguració han acompanyat els consellers el segon tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Lleida, Carlos Enjuanes Llop, i la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls i Carol.

També hi han assistit la directora territorial de Drets Socials a Lleida, Eugènia Puig-gròs Clúa; el director dels Serveis Territorials de Justícia, Drets i Memòria a Lleida, Robert Cabasés i Piqué; el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Lleida, Claudi Vidal Gimbert; el director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Raül Llevot i Pérez; la delegada territorial del Govern a Lleida, Montse Bergés Saura, i el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot Florensa, així com representats de la Diputació de Lleida i alcaldes.

Què és la Barnahus?

Barnahus, la casa dels xiquets i les xiquetes és un projecte del Govern de la Generalitat que implica diverses conselleries. El principal impulsor n’és el Departament de Drets Socials —mitjançant la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència—, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la Fiscalia i la Judicatura.

El centre té l’aspecte d’una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic...

Els objectius principals són dos. D’una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional —habitualment format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social—, que s’encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes i d’acompanyar a les seves famílies en aquest procés. De l’altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l’equip d’assessorament tècnic penal rep l’encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.

Desplegament territorial

Drets Socials va iniciar la prova pilot amb la Barnahus de Tarragona l’any 2020. Fins al 31 de desembre de 2023, aquest recurs ha atès 803 infants i adolescents víctimes de violència sexual i ha aconseguit multiplicar per 4 la detecció de casos respecte d’altres territoris. El bon funcionament de l’experiència tarragonina ha empès el Govern a estendre’n el model amb la projecció d’unitats arreu del país i amb l’aprovació de l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya. Així, a banda dels serveis de Lleida, Granollers, la Seu d’Urgell i Terrassa, està previst que en les properes setmanes entrin en funcionament Barnahus a Tortosa, Girona, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró i Manresa.

Per a la gestió i coordinació d’aquests recursos s’han constituït comissions territorials amb representació de Drets Socials, Justícia, Mossos d’Esquadra, Salut, Educació i Igualtat i Feminismes. Les comissions són l’eina principal de consulta, informació i debat, i poden proposar activitats i analitzar les necessitats socials de cada territori. Tenen la funció d’actualitzar i establir els protocols de comunicació i intervenció entre els departaments de la Generalitat, així com elaborar i perfeccionar els circuits necessaris per garantir una atenció especialitzada d’acompanyament a les víctimes en el procés de cura, recuperació i reparació.