1. L’Executiu vol una terminal satèl·lit, major activitat a Reus i Girona i un ús diferent de les pistes actuals per tenir més vols de llarg abast
2. Proposa també un nou model de governança en què la Generalitat s’incorpori a la gestió de l’aeroport

El Govern ha aprovat avui la proposta per modernitzar l’Aeroport de Barcelona - el Prat, que busca millorar-ne la connectivitat intercontinental i la competitivitat, al mateix temps que es minimitza l’impacte sobre l’entorn amb l’increment de l’activitat als aeroports de Reus i Girona. El pla del Govern és coherent amb els grans consensos que existeixen a Catalunya al voltant d’aquesta infraestructura: millora de la connectivitat global; visió de sistema aeroportuari català; accessibilitat ferroviària als aeroports; no obviar l’emergència climàtica; preservar els espais naturals protegits i un nou model de governança.

La proposta del Govern:

1. No té afectació en els espais naturals protegits.
2. No posa en risc el desenvolupament del port.
3. Minimitza els impactes acústics sobre les urbanitzacions de l’entorn.
4. Impulsa la connectivitat intercontinental de l’aeroport promovent els vols de llarg radi i corregint l’excessiu pes dels vols de low cost.
5. Impulsa el paper complementari dels aeroports de Girona i Reus.

En aquest sentit, el Govern proposa mantenir la configuració actual de pistes de l’aeroport la major part de l’any, però planteja un canvi en la configuració de l’operativa de les pistes en els moments de més necessitat, en què s’assoleix el màxim de la capacitat disponible de l’aeroport i en què es preveu que hi hagi una major demanda de vols de llarg radi. La solució és la següent:

1. Pistes semisegregades la major part de l’any, que és la configuració actual.
2. Pistes independents els mesos de juliol i agost de 10 h a 14 h, que és quan es preveu que hi hagi més demanda de vols de llarg radi i condicions atmosfèriques més adverses, la qual cosa obliga més vols a enlairar-se des de la pista terra.

La proposta, que s’hauria d’implementar quan les limitacions de capacitat futura de l’aeroport ho exigeixin, inclou la construcció de la terminal satèl·lit, prevista ja al pla director de 1999 i mai executada, que permetria millorar l’eficiència operativa de l’aeroport, així com impulsar el paper complementari dels aeroports de Reus i Girona, avui infrautilitzats. D’aquesta manera, el creixement quantitatiu de l’oferta (vols de curt radi, punt a punt, baix cost) hauria de canalitzar-se cap a aquests dos altres aeroports comercials.

El pla no renuncia a la inversió de 1.700 milions proposada pel gestor l’any 2021, sinó que els fons dedicats a l’ampliació de la pista (262 milions) es destinarien a dissenyar i executar un pla de mitigació del soroll, tant en l’àmbit aeroportuari (disseny de trajectòries, procediments d’aproximacions i sortides, regulacions i incentius tarifaris) com en l’àmbit de les zones residencials.

La proposta del Govern ha de venir acompanyada d’un nou model de governança que permeti a la Generalitat, a les administracions del territori i a les organitzacions del teixit econòmic i social del país participar i incidir en les decisions de planificació estratègica i en l’orientació de la política aeroportuària.