{"name":"2024/03/22/15/52/eddf63d3-300d-499f-94c8-3640717be434.jpg","author":"Departament d'Igualtat i Feminismes","type":"0","location":"0","weight":147475}

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha donat la benvinguda institucional a la III Trobada Estatal de Violència Vicària i Violència de Gènere Institucional d’Espanya, que se celebra a Barcelona el 22 i 23 de març al Col·legi de l’Advocacia (ICAB) de Barcelona i que està coorganitzada pel Departament d’Igualtat i Feminismes. La inauguració ha comptat també amb la presència de la Ministra d’Infància i Joventut, Sira Rego, la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Carmen Martínez Perza, la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i la directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), del Departament de Justícia , Encarna Bodelón González.

“Catalunya és pionera a nivell estatal i europeu en el reconeixement legal de la violència vicària i de la diligència deguda dels poders públics”, ha compartit Verge, que ha refermat el compromís del Govern amb l’erradicació de les violències masclistes i per visibilitzar, detectar i combatre la violència vicària. Verge ha posat de relleu la vinculació entre violència vicària i violència institucional, un àmbit de violència que la llei catalana contra la violència masclista també reconeix de manera pionera.

Així, Catalunya reconeix la violència vicària, la que s’exerceix contra els fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare, com a violència masclista a la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. A més, la llei és capdavantera en incorporar el concepte de la diligència deguda, entesa com l’obligació dels poders públics a intervenir correctament per garantir els drets de les dones i del seu entorn proper. En aquest sentit, la consellera Verge ha dit que “el deure de les institucions és acabar amb la violència institucional, i per això cal mirar-la de cara i que cada institució, d’acord amb les seves competències, hi destini recursos i faci els deures per erradicar-la". Concretament, Verge ha demanat al Govern espanyol que “cal que l’Estat faci obligatòria la formació en perspectiva de gènere per a tots els operadors jurídics (jutges, fiscals, secretaris judicials...) per acabar amb la revictimització que encara ocorre en l’àmbit judicial”.

La legislació catalana també identifica el Síndrome d’Alienació Parental (SAP) com a violència institucional. El SAP és un fals síndrome que s’utilitza en judicis per la custòdia dels fills per separar-los de la mare al·legant que senten rebuig cap al pare perquè la mare els ha manipulat psicològicament. L’ONU ha demanat que els estats legislin per prohibir-ne el seu ús en els plets de família.

Verge ha clos el seu discurs inaugural afirmant que “hem de poder respondre amb contundència la principal pregunta que persisteix en l’àmbit jurídic, però també en el social, educatiu o cultural: un agressor masclista no pot ser un bon pare”. La consellera ha acabat mostrant “tot el reconeixement cap a les mares protectores i les entitats feministes, per la vostra lluita continuada que és també la nostra”.

La trobada s’ha celebrat a Catalunya perquè es considera un referent en la lluita contra la violència masclista, i té una àmplia expertesa en l'abordatge i construcció de mesures destinades a la prevenció i erradicació de la violència vicària i la violència institucional. En aquest sentit, l’objectiu de la jornada és traçar un full de ruta per avançar en l’erradicació d’aquestes violències masclistes. Per a fer-lo, la trobada busca donar a conèixer els impactes d’aquestes violències, desvetllar el patró de funcionament que les genera i donar veu a les víctimes (les mares i les seves filles i fills), així com proposar solucions que prioritzin estratègies comunes entre els diferents actors implicats, sota un enfocament integral de drets humans i de perspectiva de gènere i d'infància.

Enguany la trobada vol posar al centre la veu de les nenes, nens i adolescents afectats per aquestes violències, per tal que sigui escoltada pel conjunt de professionals amb competències en el seu abordatge. Així, l’acte està dirigit a professionals que treballen en l’erradicació i prevenció d’aquestes violències, especialment dels àmbits jurídic, sanitari i dels serveis socials.

300 participants entre expertes, víctimes i institucions

La trobada està coorganitzada pel Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i per organitzacions de la societat civil, Mujeres libres, mujeres en paz i VIGIAM (Asociación internacional para la erradicación de la violencia de género institucional). Hi participen més de 300 persones, incloent professionals expertes en l’abordatge de la violència vicària, víctimes i institucions. Algunes de les ponents són la Directora general per a l’Erradicació de les violències masclistes del Departament d’Igualtat i Feminismes, Laia Rosich Solé, la Coordinadora de l'Associació de Dones Jutgesses, Isabel Giménez García, o la Fiscal de la Sala de Violència sobre la Dona, Teresa Peramato Martín.

Per la seva banda, l’advocada penalista Laia Serra Perelló, que va ser coredactora de la Llei catalana 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, ha realitzat la ponència central sobre violència masclista institucional. Durant les jornades també intervindran juristes, pediatres i psicòlogues que han analitzat l’impacte d’aquestes violències en nenes, nens i adolescents i les seves mares.