El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, i el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy Amador, han clos la jornada ‘Construïm futurs sostenibles’ amb el compromís per part del ministre d’accelerar l’aportació de l’Estat espanyol per arribar fins al 50% del finançament en dependència.

El conseller ha reconegut que el ministeri “ha incrementat l’aportació fins al voltant del 24%, però molt lluny de la promesa que recollia llei”. “Hem d’obrir el debat a fons”, ha afegit el conseller que ha recollit que durant la jornada d’avui s’ha reflexionat al voltant de “fer un sistema que sigui solvent i sòlid”.

En el transcurs de la seva intervenció inicial conseller ha recordat els grans reptes que el Departament de Drets Socials té per davant com reduir les llistes d’espera, millorar el finançament de les entitats que proveeixen serveis, millorar les infraestructures i desenvolupar nous models d’atenció a les persones en un moment de transició demogràfica. “El desafiament és gran”, ha apuntat el conseller que ha agraït la presència dels ponents a la jornada per aportar visions i veus expertes a totes aquestes qüestions.

Jornada per un futur sostenible

La jornada Construïm futurs sostenibles: Estratègies per afrontar el repte demogràfic en l'atenció de cures de llarga durada s’ha celebrat durant tot el matí al Col·legi d’Economistes de Barcelona. Al llarg de totes les ponències s’han abordat els reptes de l’atenció a les cures de llarga durada i el seu finançament, s’han posat sobre la taula models d’èxits basats en bones pràctiques internacionals

La jornada s’ha iniciat amb la ponència del director del Centre d'Estudis Demogràfics, Albert Esteve i Palós, que ha parlat sobre l’impacte de l’envelliment de la població en la demanda de cures de llarga durada. “La gent gran del demà no serà com la d’avui”, ha apuntat Esteve que, en aquesta línia, ha enumerat per exemple que la població serà més diversa, que tindrà nivells d’estudis superiors, que cal tenir en compte com evolucionaran les famílies i la seva capacitat d’ocupar-se de les cures. L’envelliment de generacions nombroses com la del baby boom –generacions nascudes entre 1956 i 1975–, les onades migratòries, l’augment de l’esperança de vida o les taxes de fecunditat són alguns dels elements que Esteve ha posat sobre la taula.

En el decurs de la seva intervenció, Aguilar ha repassat l’estat l’atenció a la dependència. “El sistema ha de créixer, i fer-ho en un context de crisi del model de serveis”, ha assegurat, tant l’atenció domiciliària com la residencial, que estan canviant i afegint flexibilitat per ajustar-se a les necessitats i voluntat dels usuaris. També ha recordat que quan es va concebre el model de la dependència es va apostar perquè formés part de serveis socials, ignorant-ne les limitacions per assumir l’encàrrec i l’impacte que suposaria i remarca que “cal integrar millor els dos sistemes”.

“Les prestacions de la dependència estan qualificades com a servei públic essencial i això s’hauria de fer valer en el sistema de finançament”, ha apuntat la doctora en Economia per la Universitat de Barcelona, Júlia Montserrat i Codorniu, que ha parlat del finançament del sistema d’atenció a la dependència amb l’aportació de l’Estat espanyol, de la Generalitat i el copagament. “És un sistema en fase de construcció, malgrat fa 17 anys que es va aprovar. Ha arribat el moment en què s’hauria de reflexionar el camí que s’ha de seguir d’ara endavant”, ha dit Montserrat, que ha afegit la necessitat de saber quants diners calen “per garantir les prestacions i garantir les prestacions de manera adequada”.

La investigadora en el Care Policy and Evaluation Centre a la London School of Economics and Political Science i llicenciada en Economia, Adelina Comas-Herrera, ha parlat de demografia i de la sostenibilitat del sistema de cures i sobre com finançar-lo. També ha fet una fotografia de la diversitat de sistemes de finançament en els països de l’OCDE. Durant la seva intervenció, ha destacat que “l’esforç familiar és la principal font no-monetària de finançament del sistema de cures. No està comptabilitzat al PIB, però té un cost i té un impacte molt important”.

El doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, Sergi Jiménez-Martín, que també és investigador principal del centre de Recerca en Economia i Salut, ha abordat l’accés equitatiu a les cures de llarga durada i ha plantejat opcions de futur sobre el finançament del sistema d’atenció a la dependència.

Tots els ponents han participat, abans de la clausura de l’acte, en una taula rodona final moderada pel catedràtic d’Economia Guillem López i Casasnovas.

A l’acte també hi ha assistit el secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós i March; el secretari d'Afers Socials i Famílies, Lluís Torrens i Mèlich; la directora general de l'Autonomia Personal i la Discapacitat, Marta Segura i Bonet; el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs i Pérez; i la directora general de Provisió de Serveis, Maria Rosa Pons i Vilarasau; la directora general de Serveis Socials, Mireia Vall Urbea, entre altres experts de l’àmbit.