query_builder 16 gener 2024 20:42
event_note Nota de premsa
“Des de l'inici de la legislatura es va començar a treballar en l’elaboració de l'indicador de l'estat subjectiu; un indicador extens fet amb un plantejament rigorós i que parteix del treball científic. Per governar bé, s’ha d'escoltar bé la ciutadania i fer-ho des del rigor”. El president de la Generalitat ha pronunciat aquestes paraules en la cloenda de l’acte de presentació de l’estudi sobre el benestar subjectiu, un indicador creat pel Govern que servirà per poder conèixer la satisfacció amb la vida a Catalunya, així com per millorar les polítiques públiques.
Pere Aragonès ha afirmat que el Govern té com a objectiu “fer més fàcil la vida de la societat, més amable i més feliç” i és per aquest motiu que, segons ha volgut remarcar, “hem treballat per oferir més drets i oportunitats, a tothom i a tot arreu”. El president ha recordat les mesures adoptades per millorar el benestar de la ciutadania, "unes mesures transformadores”, ha afirmat, com “la reducció de les taxes universitàries, la incorporació de més personal en l'àmbit de l'educació, la seguretat i en l'àmbit de la salut”.
La benvinguda institucional de l’acte ha anat a càrrec de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha remarcat que el Govern “vol incrementar el benestar de la nostra gent i necessitem evidències per aplicar polítiques públiques més eficients i per aquest motiu hem creat l’indicador’. Així mateix, ha destacat que es tracta “d’una eina innovadora per veure què estem fent bé i quines febleses tenim. Perquè volem que la ciutadania se senti millor i que el país sencer sigui feliç’.
Per elaborar les primeres estimacions de l’estudi sobre el benestar subjectiu s’han realitzat més de 4.000 entrevistes i un 40% de les persones enquestades puntua la seva satisfacció amb la vida entre un 8 i un 10, amb una mitjana de 6,9. Segons ha volgut remarcar la directora general d’Anàlisi i Prospectiva, Beth Espinalt, “aquesta mitjana del 6,9 no és un número sol. És una dada que ens ha d’acompanyar en totes les nostres polítiques.”
Malgrat que per tipologia de la mostra i període de realització del treball de camp no siguin estudis directament comparables, els resultats de Catalunya situen el nivell de satisfacció amb la vida dels catalans i catalanes en uns paràmetres similars als països del nostre entorn (mitjana europea de 6,7 segons l’últim informe de l’OCDE Better Life Index, mitjana d’Espanya de 6,4 segons l’últim World Happiness Report o mitjana europea de 7,1 segons l’última l’Enquesta de condicions de vida de 2022).
A través d’aquest estudi base, i de forma espontània, han sorgit dotze factors clau vinculats a la satisfacció amb la vida que afecten el benestar subjectiu i que són alhora estadísticament els més rellevants: salut (mencionat pel 38% de les persones), la família (també el 38%), la situació econòmica (34%), l’àmbit laboral (33%), la vida personal (28%), el benestar emocional (20%), el malestar - inclou aspectes com la soledat o les preocupacions- (6%), els propòsits (6%), els usos del temps i lleure (6%), el context polític i global (5%), l’habitatge (5%) i la salut mental (3%). Els percentatges no descriuen la importància dels factors sinó la freqüència en què han sigut mencionats per les persones. Hi ha factors amb un percentatge més baix com salut mental o malestar que, malgrat mencionar-se per menys persones, són clau per detectar col·lectius més vulnerables, ja que estan molt lligats a nivells molt més baixos de satisfacció amb la vida.
En aquest sentit, altres aspectes destacats de l’estudi (que es pot consultar al web indicadorbenestar.gencat.cat) és que la satisfacció amb la vida incrementa amb l’edat, el nivell d’estudis i d’ingressos (les persones jubilades són un dels col·lectius amb més satisfacció, amb un 7,2 de mitjana) o que les persones que donen una puntuació més alta destaquen aspectes relacionats amb la salut, la família, la vida personal o el benestar emocional. Per contra, a l’altre costat de la balança, les persones enquestades que se senten més insatisfetes posen més èmfasi en la vulnerabilitat econòmica, l’habitatge, la salut mental o el malestar (vinculat a la soledat), entre d’altres.
L’indicador de benestar subjectiu serà una eina més del Govern per tenir informació sobre l’estat de la ciutadania i les seves necessitats (o aspectes que s’han de reforçar o millorar) i poder aplicar mesures en els diferents àmbits necessaris.
La planificació pel 2024 preveu quatre onades d’enquestes per monitorar el nivell de benestar percebut amb un total de 10.000 persones. Aquest seguiment regular permetrà detectar canvis de tendència, tenir informació més detallada sobre col·lectius específics i l’evolució dels diferents factors.
Amb aquests nou model d’indicador de benestar subjectiu no només es vol integrar una nova mètrica en els estudis del Govern, sinó treballar amb un instrument que permeti transformar la societat.
