El conseller Vila ha valorat l’eina com “una bona notícia per al català”. “Els mots, els termes, són fonamentals per copsar la realitat”, ha explicat, “i per això aquesta obra contribueix a fer del català una llengua comuna i de progrés”. Vila ha emmarcat el projecte en les polítiques del Govern destinades tant a fer front al canvi climàtic com a enfortir com a dinamitzar la llengua catalana. “El català és una llengua viva i dinàmica, amb els mecanismes necessaris per generar terminologia nova i adaptada a les necessitats del món actual”, ha conclòs.
La consellera Paneque ha insistit en el “repte colossal” que implica per a Catalunya la descarbonització del país. Paneque ha destacat la utilitat d’aquest diccionari, ja que “la terminologia ens permet tenir debats més rigorosos i crítics”, i també perquè contribueix a fer del català “una llengua per treballar, per viure i per compartir”. En aquest sentit, la consellera ha recordat que “la transició ecològica és una de les polítiques més estructurals del Govern, perquè ens ofereix una possibilitat de reindustrialització verda i d’oferir més qualitat de vida a la ciutadania”.
Aquest diccionari suposa una eina fonamental per a la normalització terminològica en un àmbit estratègic per al futur del país com és el procés de transformació del model energètic en el context de la crisi climàtica amb l’objectiu de neutralitat de carboni per a l’any 2050.
El Diccionari de la transició energètica inclou 551 termes que són rellevants en l’àmbit de la transició energètica, agrupats en cinc àrees temàtiques:
- Conceptes generals (energia útil, escenari energètic, model energètic, etc.), amb una subàrea dedicada a unitats de mesura (tona equivalent de petroli, watt hora, watt pic, etc.).
- Fonaments i principis (autoabastament energètic, generació gestionable, seguretat energètica, etc.).
- Fonts d’energia renovables (biocombustible, energia eòlica marina, energia solar termoelèctrica, hidrogen verd, etc.).
- Estratègies (autoconsum, cogeneració, diversificació energètica, rehabilitació energètica, etc.).
- Tecnologia (biorefineria, bomba de calor, central undimotriu, placa solar, etc.).
El Consell Supervisor del TERMCAT, òrgan encarregat de la fixació de la nova terminologia catalana, ha normalitzat denominacions per a conceptes que fins ara no tenien una forma catalana consolidada, com ara matriu energètica, energia incorporada, aerotèrmia, electrocombustible o recol·lecció d’energia.
Aquesta iniciativa és una mostra del compromís del Govern amb la sostenibilitat i la promoció de la llengua catalana. A més, s’emmarca en les directrius establertes per la Llei catalana del canvi climàtic (Llei 16/2017) i el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, que tenen com a objectiu promoure la sobirania energètica, reduir la dependència exterior i contribuir a la descarbonització del sistema energètic.
Els àmbits del medi ambient i de l’energia generen molta terminologia nova que el TERMCAT ha tractat en diversos diccionaris, com ara el Diccionari de la gestió ambiental, el Diccionari de l’emergència climàtica o la Terminologia de la factura elèctrica. El document s’ha afegit a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat, i es pot consultar al web del TERMCAT.
Cites
Conseller F. Xavier Vila
«Els mots, els termes, són fonamentals per copsar la realitat, i per això aquesta obra contribueix a fer del català una llengua comuna i de progrés».
Conseller F. Xavier Vila
«El català és una llengua viva i dinàmica, amb els mecanismes necessaris per generar terminologia nova i adaptada a les necessitats del món actual».
Conseller F. Xavier Vila
«Aquest diccionari és un maó més en la construcció d'una ciutadania informada, responsable i democràticament sana».
Consellera Sílvia Paneque
«La transició ecològica és una de les polítiques més estructurals del Govern, perquè ens ofereix una possibilitat de reindustrialització verda i d'oferir més qualitat de vida a la ciutadania».
Consellera Sílvia Paneque
«Aquesta obra és útil perquè la terminologia ens permet tenir debats més rigorosos i crítics, i perquè contribueix a fer del català una llengua per treballar, per viure i per compartir».
