Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
11-10-2018 12.43

El Departament ha rebut 2.600 peticions de documents de nul·litat de judicis

El Govern lliurarà a la família de Lluís Companys el document que acredita la nul·litat del judici sumaríssim

La consellera de Justícia, Ester Capella, visita el Centre d'Interpretació Lluís Companys, al Tarròs, el poble natal del president

. La consellera de Justícia, Ester Capella, conversa amb Josep Companys, renebot del president, a la casa natal del Tarròs.
El Govern lliurarà a la família del president Lluís Companys el document que acredita la nul·litat del judici sumaríssim que va suposar el seu afusellament. Ho ha anunciat la consellera de Justícia, Ester Capella, durant una visita al Centre d’Interpretació Lluís Companys, al Tarròs, el poble natal del president. En un acte solemne que tindrà lloc en els pròxims dies, el president de la Generalitat, Quim Torra, lliurarà el document de nul·litat a Josep Companys, renebot de Lluís Companys. El Departament de Justícia en farà arribar una còpia a la resta de la família, que actualment viu a Mèxic.
 
Fill d’una família de pagesos del Tarròs, a l’Urgell, Lluís Companys va ocupar el càrrec de president de la Generalitat el gener de 1934, després de la mort del president Francesc Macià. Va exiliar-se a França l’any 1939 arran de l’entrada de les forces rebels a Barcelona. Els nazis van detenir-lo a Baule-les-Pins (Bretanya) i el van extradir a l’Espanya franquista. Primer va anar a Madrid, on va ser torturat. Després el van traslladar a Barcelona, on va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim, és a dir, un judici abreujat i sense cap garantia per a l’acusat. El mateix dia del consell el van condemnar a mort per adhesió a rebel·lió militar. Lluís Companys va ser afusellat per un escamot franquista el 15 d'octubre de 1940 a dos quarts de set del matí al Fossat de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. És l’únic president escollit democràticament de l’Europa Occidental que ha estat executat.
 
El canceller alemany Helmut Kohl i el president francès François Miterrand van demanar disculpes formals a la Generalitat de Catalunya l’any 1990 per la detenció i l’extradició del president. A Espanya, la Llei de memòria aprovada pel Congrés dels Diputats el 2007 considera que la sentència de Companys és il·legítima, però en canvi no l’anul·la ni la declara il·legal, com sí que va fer el Parlament de Catalunya amb la Llei de reparació jurídica del juliol del 2017.
 
 
2.600 sol·licituds de nul·litat
 
Lluís Companys és una de les 66.590 persones contra les quals es va instruir a Catalunya un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Va ser una repressió per motius ideològics que va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.
 
El Parlament va aprovar per unanimitat el juliol del 2017 la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els tribunals franquistes per ser “contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just”. Des de llavors, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat d’aquells judicis i consells de guerra.
 
Fins al setembre de 2018, hi ha hagut 2.576 sol·licituds de documents de nul·litat. La sol·licitud d’aquest document es pot fer presencialment a totes les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya, a través del web del Departament de Justícia o trucant al telèfon 012. En un termini màxim de 30 dies, el document demanat es lliura a la seu o als serveis territorials del Departament de Justícia. Les persones que ho desitgin també el poden rebre per correu electrònic.
 
En aplicació d’aquesta Llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica la relació completa de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política o les seves idees o creences i contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.
 
El document que es lliura als familiars va ser signat dies després de l’aprovació de la Llei per qui llavors era el conseller de Justícia, Carles Mundó. El text fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències i resolucions franquistes. Va acompanyat d’una carta on se subratlla que el document restableix “l’honor, la dignitat i la memòria” de les víctimes dels tribunals franquistes.
Fotografies
La consellera Capella amb la família de Lluís Companys a la casa natal del Tarròs, a l'Urgell

La consellera Capella amb la família de Lluís Companys a la casa natal del Tarròs, a l'Urgell JPG 945KB

La consellera de Justícia, Ester Capella, conversa amb Josep Companys, renebot del president, a la casa natal del Tarròs

La consellera de Justícia, Ester Capella, conversa amb Josep Companys, renebot del president, a la casa natal del Tarròs JPG 897KB

La consellera Capella amb la família de Lluís Companys a la casa natal del Tarròs, a l'Urgell (2)

La consellera Capella amb la família de Lluís Companys a la casa natal del Tarròs, a l'Urgell (2) JPG 139KB

La consellera Capella amb la família de Lluís Companys a la casa natal del Tarròs, a l'Urgell (3)

La consellera Capella amb la família de Lluís Companys a la casa natal del Tarròs, a l'Urgell (3) JPG 201KB

La consellera Capella visita el Centre d'Interpretació Lluís Companys

La consellera Capella visita el Centre d'Interpretació Lluís Companys JPG 97KB

La consellera Capella visita el Centre d'Interpretació Lluís Companys (2)

La consellera Capella visita el Centre d'Interpretació Lluís Companys (2) JPG 121KB

La consellera Capella visita el Centre d'Interpretació Lluís Companys (3)

La consellera Capella visita el Centre d'Interpretació Lluís Companys (3) JPG 147KB

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat