Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
28-06-2017 16.43

El Parlament aprova la Llei de l'arquitectura

El conseller Rull assegura que "trenca la tendŔncia de prioritzar els aspectes econ˛mics sobre els qualitatius" i consagra una "visiˇ completa del cicle de construcciˇ"


 
·         El text posa en valor l’interès públic de l’arquitectura, incorpora objectius de qualitat arquitectònica tant en els projectes com en els concursos d’obra pública i garanteix la pluridisciplinarietat
Imatge Rull, tercer per la dreta, amb els assistents al debat parlamentari.
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de l’arquitectura, que posa en valor el seu interès públic, n’assegura la preservació com a patrimoni cultural i social, i la distingeix com a instrument fonamental per garantir el benestar de les persones. És el primer text legislatiu d’aquest tipus a l’Estat i el segon d’Europa, després del text legislatiu que va aprovar França el 2016.
 
El Govern ha impulsat aquesta nova legislació seguint les diverses resolucions i recomanacions de la Unió Europea que aconsellen fomentar la qualitat arquitectònica i destacar el valor afegit que aporta el sector, tant des del vessant econòmic com cultural. En aquest sentit, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha explicat que “volem abraçar, com a país, aquesta agenda modernitzadora”. “L’arquitectura i el patrimoni construït”, ha detallat, “constitueix un element clau per interpretar la nostra història i la seva qualitat defineix les oportunitats futures de col·lectius i individus”.
 
Es tracta d’una Llei que no incideix en l’ordenació de l’edificació ni en les competències professionals dels diversos col·lectius implicats, atès que aquests aspectes tenen els seus propis marcs normatius. Aspira, en canvi, a vetllar per la qualitat de tots aquells espais on es desenvolupa l’activitat humana. “No és una Llei només per als arquitectes, sinó que aborda totes les vessants i totes les professions que intervenen en el procés de creació arquitectònica”, ha emfasitzar el conseller.
 
La prioritat: la qualitat
 
La Llei vol capgirar la situació que s’ha donat els darrers anys, amb una “creixent priorització dels aspectes econòmics, materials i normatius” en els concursos d’adjudicació d’obra pública, ha exposat Rull. Aquest fet ha provocat la “prevalença sobre la dimensió cultural i humana” dels projectes, constituint una visió “a curt termini i allunyada del bé comú”, ha assegurat el titular de Territori i Sostenibilitat.
 
Aquest pes del factor pressupostari ha conduït a vegades a l’adjudicació d’obres a ofertes que eren baixes temeràries i que ha acabat comportant un increment en el pressupost d’execució. “Allò que va passar a la Sagrera”, en referència als sobrecostos en les obres de construcció de l’estació d’alta velocitat, “es deu a que la priorització del factor econòmic va torpedinar tots els elements qualitatius”, ha reblat Rull. El text aprovat avui fa prevaldre els criteris qualitatius, la dimensió cultural i les consideracions mediambientals i socials. “Volem trencar la tendència de prioritzat els aspectes econòmics sobre els qualitatius”, ha defensat el conseller.
 
Igualment, eleva l’arquitectura a bé fonamental per garantir la cohesió social i a bé immaterial d’interès social i cultural. A partir d’aquesta consideració, articula mesures de foment de l’activitat, d’impuls de la seva qualitat i normes complementàries per contractar els serveis de creació arquitectònica. El text també detalla quines seran les garanties de transparència i publicitat de la contractació de creació arquitectònica.
 
Fruit de la tramitació parlamentària, s’han realitzat ajustos en el redactat de la Llei per tal d’afinar-la. Per exemple, s’ha reforçat el sentit col·lectiu del procés arquitectònic. Així, la Llei emfasitza repetidament que la creació d’una obra arquitectònica és el resultat de la participació de professionals de diverses disciplines i posa en valor aquesta pluridisciplinarietat. Ni la Llei ni el seu posterior reglament acotaran quins són els perfils professionals que han d’intervenir en la creació arquitectònica.
 
 El detall de la Llei
 
El text legislatiu s’estructura en 22 articles i tres capítols, que comencen definint  l’arquitectura i els seus valors i en determinen l’interès públic. A continuació, aposta pel foment i reconeixement de l’arquitectura contemporània, contribuint així a la sensibilització de la ciutadania envers la rellevància d’aquesta disciplina amb diverses iniciatives.
 
Així, es creen els Premis Catalunya en l’àmbit de l’Arquitectura i del Patrimoni Construït per tal de reconèixer les millors aportacions, la convocatòria i dotació del qual es concretarà en el posterior reglament. També neix el Consell de Qualitat Arquitectònica i Urbanística de Catalunya com a òrgan assessor del Govern en aquesta matèria, i es regulen els organismes consultius de qualitat arquitectònica que poden crear les administracions locals.
 
Per tal d’incidir en la col·laboració de totes les disciplines professionals que participen en el procés constructiu, la Llei estableix la composició i funcionament dels jurats dels concursos d’idees i de projectes per garantir una presència pluridisciplinar i la valoració dels aspectes qualitatius de les propostes en els processos de contractació.
 
En aquest sentit, també reforça la transparència i la publicitat en la contractació i aborda els concursos d’idees d’arquitectura, que les administracions fan servir com a orientació prèvia a una actuació.
 
D’altra banda, el text regula la contractació dels serveis del procés arquitectònic per propiciar la diversitat de participants. Fruit de les aportacions rebudes durant el tràmit parlamentari, s’estableix la possibilitat de  licitar conjuntament la redacció dels projectes i la direcció de l’obra per reforçar la continuïtat dels equips. Al mateix temps, detalla la utilització del procediment restringit de licitació i s’ocupa de la concessió de la construcció i l’explotació de l’obra.
 
Finalment, la Llei vetlla per la incorporació de criteris específics de qualitat arquitectònica en els plecs de contractació de projectes, de direcció d’obres, de direcció d’execució d’obra, d’execució d’obra i també de la urbanització dels espais públics. També assenyala que els criteris de qualitat arquitectònica rebran sempre una valoració predominant amb relació a la puntuació total determinada en els plecs de clàusules administratives.    
 
La Llei, ha resumit el conseller, “és inclusiva, modernitzadora i sostenible”, que defensa una “visió completa del cicle de construcció” i que comportarà “un estalvi econòmic en la construcció i explotació dels edificis”.
 
Una nova generació d’instruments de planificació

La Llei de l’arquitectura forma part del “replantejament dels instruments” d’ordenació territorial i urbanística que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat “per adequar-nos a un canvi de paradigma” que prioritza el desenvolupament sostenible, ha recordat Rull.
El màxim exponent d’aquests nous instruments serà la Llei de territori. Aquesta nova legislació posarà els fonaments d’una nova manera d’entendre la planificació territorial, amb la sostenibilitat i la rehabilitació com a base del desenvolupament. La Llei de territori adaptarà els instruments de planificació a la diversitat de Catalunya, atenent a les necessitats de les grans ciutats i dels pobles petits, així com integrant la cura del paisatge de manera transversal.
 
Aquest nou paquet legislatiu que prepara el Departament de Territori i Sostenibilitat tindrà com a paraigües l’Agenda Urbana de Catalunya, que permetrà transposar i adaptar a la realitat catalana la Nova Agenda Urbana (NAU) de l’ONU, que vol marcar les línies mestres del desenvolupament global de les ciutats les properes dècades.
 
Al debat parlamentari d’avui han assistit el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, i els representants dels diversos col·legis professionals implicats en el procés arquitectònic. Així, hi han estat presents el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC); el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona; el Col·legi de Geògrafs de Catalunya; el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya; el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya; el Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya; el Col·legi d’Economistes de Catalunya; l’Associació de Promotors Constructors d’Edificis de Catalunya; l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Catalunya; Arquitectes per l’Arquitectura; l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Fotografies
Fotografia

Fotografia JPG 116KB

Fitxers adjunts
Document

Nota de premsa PDF 198KB

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat