Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
29-08-2017 13.05

El Govern aprova les personalitats i esdeveniments que commemorarà l'any 2018

Pompeu Fabra, l'abat Escarré, el cardenal Vidal i Barraquer, Aureli Capmany, Joanot Martorell i Carles Fages de Climent, entre les personalitats


 
·         La política commemorativa del Govern vol recuperar i divulgar la memòria de persones i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals rellevants

El Govern ha acordat els esdeveniments i les personalitats que seran objecte de commemoració l’any que ve. L’objectiu és recuperar i divulgar la memòria d’aquestes personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans, que tenen un caràcter nacional i que compleixen cinquantenaris, centenaris o aniversaris d’ordre superior.
 
La proposta ha estat elaborada per la Comissió de Commemoracions, l’òrgan col·legiat encarregat d’impulsar i proposar els esdeveniments i personalitats que han de ser objecte de commemoració per part de la Generalitat.
 
En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya celebrarà l’any 2018 les següents efemèrides:
 
150 anys del naixement de Pompeu Fabra i 100 anys de la publicació de la Gramàtica Catalana. Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 – Prada de Conflent, 1948), gramàtic i lexicògraf, va expressar des de molt jove el seu interès per la lingüística. Les seves primeres propostes en el camp de la gramàtica veuen la llum sota el segell de L’Avenç. Durant el temps que va passar al País Basc ocupant una càtedra com a enginyer químic a Bilbao a partir de 1906, va continuar l’estudi de la llengua a través dels romanistes. Fruit d'aquesta estada, el 1912, va publicar la seva fonamental Gramática de la lengua catalana, que tindrà una nova versió el 1918: Gramàtica catalana, que l’Institut d’Estudis Catalans la va adoptar com a oficial. Pompeu Fabra va morir a Prada de Conflent després de rebre nombrosos homenatges a l’exili.
 
150 anys del naixement d’Aureli Capmany i Farrés i dels 100 anys del naixement de Maria Aurèlia Capmany i Farnés. Aureli Capmany (Barcelona, 1868 – Barcelona, 1954), folklorista de formació autodidacta. Es va interessar en l’estudi dels costums, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars. També va ser fundador de l’Orfeó Català i de la revista infantil En Patufet.
 
Pare de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918 – Barcelona, 1991), novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va guanyar el Premi Joanot Martorell (1949) i el Premi Sant Jordi (1968), entre altres. Va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona als anys 80 del segle passat.   
 
150 anys del naixement del cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer. El cardenal i arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer (Cambrils, 1868 – Friburg, 1943) es va negar durant la Guerra Civil a signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol de l’1 de juliol de 1937 de suport de l’Espanya del general Franco, i també perquè no creia adient que els bisbes prenguessin un partit excloent, en una guerra civil, a petició d’una de les parts bel·ligerants. 
 
50 anys de la mort de l’abat Aureli Maria Escarré i Jané. Aureli Maria Escarré (L’Arboç, 1908 – Barcelona, 1968) va ser abat de Montserrat des de 1946 i per un període de vint anys. Són famoses les seves declaracions al diari francès Le Monde l’any 1963, en ple franquisme, on va defensar la justícia social, la democràcia, la llibertat i la identitat catalana.
 
700 anys de la creació de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó. Va ser creat com a decisió sobirana de Jaume II d’Aragó, el 1318, i durant segles, va tenir la consideració d’arxiu reial, propietat estricta del monarca. El nucli original de l’arxiu està format per l’Arxiu Reial de Barcelona amb els documents propis dels comtes de Barcelona.
 
100 anys de la finalització de les obres del conjunt arquitectònic de Maricel a Sitges. Maricel és una de les joies arquitectòniques i artístiques del Noucentisme, ubicada  a Sitges. Es va començar a construir el 1910 i es va finalitzar al cap de vuit anys, el 1918, convertint l’antic barri de Sant Joan en un important conjunt monumental.  És obra de l’artista i enginyer Miquel Utrillo (1861-1934) realitzada per encàrrec del magnat, col·leccionista i filantrop nord-americà Charles Deering (1852-1927).
 
550 anys de la mort de Joanot Martorell. L’escriptor i cavaller Joanot Martorell (Safor, 1413/15 – Safor 1468) és l’autor de Tirant lo Blanch, la seva obra més coneguda i la considerada primera novel·la moderna europea.
 
100 anys del naixement de Montserrat Abelló i Soler. La poeta i traductora Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014) és reconeguda per les seves traduccions de la poeta nord-americana Sylvia Plath i Ann Sexton. També va traduir a l’anglès obres de Salvador Espriu, Mercè Rodoreda i Maria Mercè Marçal, entre altres. Va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2008) i el Premi Nacional de Cultura (2008), entre altres.
 
50 anys de la mort d’Amparo Poch Gascón. La metgessa, periodista i anarcofeminista Amparo Poch (Saragossa, 1902 – Toulouse, 1968) va organitzar l’acolliment de nens refugiats en granges-escola a Barcelona durant la Guerra Civil, després que la ministra de Sanitat, Frederica Montseny, la nomenés Directora d’Assistència Social.
 
50 anys de la mort de Carles Fages de Climent i Climent de Contreras. El poeta Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 – Figueres, 1968) és conegut sobretot pels seus enginyosos epigrames. Forma part de la “segona generació” d’escriptors noucentistes.
 
100 anys del naixement de Raimon Panikkar. El sacerdot, filòsof i teòleg Raimon Panikkar (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010) és un dels grans pensadors del nostre temps i un mestre del diàleg entre cultures i religions. En 80 llibres i 7 llengües diferents ha deixat escrit com ha viscut al mig d'Orient i Occident, en defensa del pluralisme.
 
La Comissió de Commemoracions que ha escollit les celebracions per a l’any que ve ha estat presidida pel titular del departament de la Presidència i integrada per responsables de la Federació Catalana del Voluntariat Social; el Col·legi de Periodistes de Catalunya; la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; la Fundació La Pedrera i l’Ateneu Barcelonès. Per part del Govern, hi han participat representants dels departaments de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda; Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; Governació, Administracions Públiques i Habitatge; Ensenyament; Interior; Territori i Sostenibilitat; Cultura; Empresa i Coneixement; i Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
 
Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat