Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
26-11-2014 13.48

La Generalitat atorga les medalles d'honor pels serveis excepcionals a la justícia i les mencions honorífiques

El Govern concedeix enguany aquest guardó a les conselleres i consellers del Departament de Justícia des de la primera fins a la novena legislatura, per les seves trajectòries política i institucional al capdavant de la Conselleria
 
El Govern ha concedit també mencions honorífiques en matèria de justícia a l’Associació Joves Advocats de Catalunya-JAC i a la companyia Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
El Govern de la Generalitat ha atorgat les medalles d’honor pels serveis excepcionals a la justícia a les conselleres i consellers del Departament de Justícia, des de la primera fins a la novena legislatura, per les seves trajectòries política i institucional al capdavant del Departament. El lliurament d’aquests guardons serà a càrrec del president de la Generalitat, Artur Mas, en la celebració del Dia de la Justícia, que tindrà lloc al Palau de la Generalitat l’1 de desembre.
 
Aquestes distincions van néixer l’any 2003, amb el Decret 77/2003, de 18 de març, pel qual es regulen les distincions en matèria de justícia a Catalunya, amb la voluntat de fomentar i reconèixer les iniciatives, les actuacions, els estudis i les propostes que contribueixen a aconseguir a Catalunya una justícia eficaç, àgil i eficient, capaç d’adaptar-se a les innovacions i a les necessitats de l’entorn social que les envolten.
 
 
Medalles d’honor pels serveis excepcionals a la justícia
 
Enguany s’han concedit les medalles d’honor pels serveis excepcionals a la justícia a Ignasi de Gispert i Jordà, a títol pòstum; Agustí M. Bassols i Parés; Joaquim Xicoy i Bassegoda, a títol pòstum; Antoni Isac i Aguilar; Núria de Gispert i Català; Josep-D. Guàrdia i Canela; Josep Maria Vallès i Casadevall; Montserrat Tura i Camafreita, i M. Pilar Fernández Bozal.
 
 
Ignasi de Gispert i Jordà va ser nomenat conseller de Justícia el 8 de maig de 1980, càrrec que va ocupar fins al 24 d’agost de 1982. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi. Advocat i acadèmic de gran prestigi, va ser membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. En el seu deganat va propugnar l’obertura política de la societat, en pro dels drets humans. Durant el II Congrés Jurídic Català, que va copresidir, va vincular el desenvolupament del dret català amb el de la llengua i es va pronunciar clarament a favor de la seva modernització i adequació a la realitat catalana contemporània, defensant l’ús oficial del català en la vida jurídica i la creació d’un organisme legislatiu català i d’un tribunal de cassació.
 
 
Agustí M. Bassols i Parés va ser conseller de Justícia des del 24 d’agost de 1982 fins al 9 de maig de 1986. En aquesta mateixa data va ser nomenat conseller de Governació, càrrec que va ocupar fins al 4 de juliol de 1988. En aquesta mateixa data torna a ser nomenat conseller de Justícia, i es mantindrà en aquest càrrec fins al 22 de desembre de 1992. És membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i ho va ser també del Consell Consultiu, que va presidir des del 2000 fins al 2004. És advocat i polític de reconegut prestigi en el món jurídic català. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, va ser soci fundador d’Òmnium Cultural, membre de la seva Junta Directiva fins al 1977 i vicepresident del Comitè Executiu del Congrés de Cultura Catalana del 1975 al 1977. Va formar part de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona del 1978 al 1982 i va ser cofundador i president de la Secció de Dret Lingüístic i president de la Comissió de Defensa de la Cultura Catalana. Diputat del Parlament de Catalunya per Convergència i Unió. Va ser un dels impulsors de l’Associació Independentista Sobirania i Justícia, que va presidir fins al 2011. El 1985 va ser guardonat amb la Creu de Sant Raimon de Penyafort i el 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi.
 
 
Joaquim Xicoy i Bassegoda va ser nomenat conseller de Justícia el 9 de maig de 1986, càrrec que va ocupar fins al 16 de juny de 1988. Va ser president del Parlament de Catalunya en la III i IV legislatures. L’any 2000 va rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. Advocat i polític català, es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en assessoria d’empreses. Va ser membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona des del 1954 fins al 1958 i també membre d’Òmnium Cultural i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Va pertànyer a Esquerra Demòcrata Cristiana i va participar en el procés d’integració a Unió Democràtica de Catalunya, on va militar des del 1975, i va presidir el Comitè de Govern del 1981 al 1982. Va ser membre de la Junta de Seguretat de Catalunya i diputat al Congrés del 1982 al 1986.
 
 
Antoni Isac i Aguilar va ser nomenat conseller de Justícia el 22 de desembre de 1992, càrrec que va ocupar fins a l’1 de febrer de 1995. Jurista i polític català, és militant d’Unió Democràtica de Catalunya. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona el 1973 i és registrador de la propietat i mercantil des del 1976. Va ser president territorial dels registradors de la propietat i mercantils i membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya entre 1990 i 1992. És fundador i professor del Màster en dret urbanístic i immobiliari de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser professor de dret civil a l’Estudi General de Lleida del 1978 al 1984 i a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1984 fins al 1988. Actualment presideix la Secció de Drets Reals de la Comissió de Codificació de Catalunya.
 
 
Núria de Gispert i Català va ser consellera de Justícia des de l’1 de febrer de 1995 fins al 5 de febrer de 2001, i en aquesta última data va ser nomenada consellera de Governació i Relacions Institucionals, càrrec que va exercir fins al 4 de novembre de 2002. En aquesta mateixa data va ser nomenada consellera de Justícia i Interior, i fins al 20 de desembre de 2003 va ocupar aquest càrrec. Actualment, i des de la IX legislatura, és la presidenta del Parlament de Catalunya. Política i advocada catalana, és filla del també polític i advocat Ignasi de Gispert i Jordà. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i té el títol d’interpretació jurada del Ministeri d’Afers Exteriors. És militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1986. Va ser secretària general del Departament de Justícia i del Departament de Governació des del 1984 fins al 1993. Per la seva tasca com a advocada, va rebre la Creu d’Honor de Sant Raimon de Penyafort, la Creu al Mèrit al Servei de l’Advocacia Espanyola i la Medalla del Col·legi d’Advocats de Barcelona. És membre de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
 
 
Josep-D. Guàrdia i Canela va ser nomenat conseller de Justícia el 5 de febrer de 2001, càrrec que va ocupar fins al 4 de novembre de 2002. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. Advocat i jurista català, es va llicenciar en dret amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona i exerceix com a advocat des del 1966. Va ser diputat de la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual va ser secretari i és l’actual president. És també membre del Comitè de Redacció de la Revista Jurídica de Catalunya des del 1969 i va tenir una participació destacada en el II Congrés Jurídic Català del 1971. Va ser membre de la Comissió Jurídica Assessora i de la seva Comissió Permanent. És vocal del Ple de la Comissió de Codificació de Catalunya i compta amb més de 20 anys de dedicació a la docència com a professor universitari.
 
 
Josep Maria Vallès i Casadevall va ser nomenat conseller de Justícia el 20 de desembre de 2003, càrrec que va ocupar fins al 28 de novembre de 2006. Va ser membre de la ponència conjunta per a la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. És doctor en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser rector del 1990 al 1994. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, va estudiar ciència política a l’Institut d’Estudis Polítics de París, i direcció d’empreses a l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses. Va ser un dels impulsors de la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser degà. És membre de l’Associació Espanyola de Ciència Política i de l’Administració, que presideix des del 2001. La seva activitat política s’inicià el 1999, com a soci i president de l’Associació Ciutadans pel Canvi, que va formar part de la coalició electoral Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi. Va ser diputat del Parlament de Catalunya d’aquesta coalició durant la VII legislatura.
 
 
Montserrat Tura i Camafreita va ser nomenada consellera d’Interior el 20 de desembre de 2003, càrrec que va ocupar fins al 28 de novembre de 2006. En aquesta mateixa data va ser nomenada consellera de Justícia, càrrec que va ocupar fins al 27 de desembre de 2010. Durant la IX legislatura va ser secretària segona de la Mesa del Parlament de Catalunya, i va exercir aquesta funció fins a l’octubre del 2012. Es va llicenciar en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. Va exercir d’internista a l’Hospital de Palamós a partir del 1981, i el 1982 en va ser nomenada directora general i es va especialitzar en gestió i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès pel Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1987 fins al 2003.
 
 
M. Pilar Fernández Bozal va ser nomenada consellera de Justícia el 27 de desembre de 2010, càrrec que va ocupar fins al 27 de desembre de 2012. El 1997 va ser designada advocada de l’Estat a Barcelona i, posteriorment, va assumir la direcció d’aquest cos a Catalunya. Va formar part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i va esdevenir vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona. També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró des del desembre de 2003.
 
 
Mencions honorífiques en matèria de justícia
 
 
Associació Joves Advocats de Catalunya-JAC, per la seva tasca a favor de la defensa dels interessos del col·lectiu de joves advocats de Catalunya que fomenta la participació de l’advocat jove en la societat civil catalana.
 
L’Associació Joves Advocats de Catalunya-JAC es va constituir el 1997 i està formada pels advocats que pertanyen als grups d’advocats joves (GAJ) de tot Catalunya. La finalitat de l’Associació és defensar els drets i els interessos dels joves advocats catalans a través de les entitats corporatives professionals i davant de les administracions públiques i d’altres institucions. L’Associació treballa i estudia els temes que preocupen el col·lectiu i celebra congressos bianuals on es presenten ponències sobre temes d’actualitat que afecten directament els joves advocats. Les conclusions que s’acorden es traslladen al Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya per tal que es tingui en compte la posició del col·lectiu en la presa de decisions.
 
Alhora, l’Associació Joves Advocats de Catalunya-JAC esdevé un punt de trobada i intercanvi d’experiències i inquietuds entre els advocats joves, que facilita la relació entre ells en els seus inicis de camí professional.
 
 
Companyia Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, en reconeixement a la seva tasca a favor dels més desfavorits i, molt especialment, per la que ha dut a terme als centres penitenciaris catalans.
 
La companyia Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül o Germanes de la Caritat va ser fundada per Vicenç de Paül i Louise de Marillac el 1633. Des dels seus inicis, la companyia ha dedicat tots els esforços a donar resposta a les situacions de pobresa treballant a favor de les persones més desfavorides a través de l’atenció assistencial o mèdica, a les escoles, a les residències, als centres sociosanitaris o hospitalaris i als centres penitenciaris. En reconeixement a tot aquest treball, la companyia Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül va rebre la Creu de Sant Jordi, el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia i la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona.
 
La companyia Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül desenvolupa una gran assistència religiosa a les presons catalanes amb l’acompanyament personal als reclusos, amb activitats educatives i culturals, assistència social, jurídica o sanitària i amb recursos externs que faciliten la reinserció dels interns a la societat, el gaudiment de permisos o el tractament de deshabituació de les drogues. La companyia també es preocupa de donar a conèixer la realitat de la presó i denunciar situacions contràries als drets humans dels interns.
Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat