Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
05-01-2017 17.41

El Govern aprova el Projecte de la nova Llei de Comerç, Serveis i Fires que actualitza la normativa de comerç a les noves necessitats i reptes del sector

  • La futura llei de comerç és una norma que vol consolidar el model de comerç català, un model competitiu, sostenible i equilibrat.
  • En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (en l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72hores/setmana)
  • El conseller Baiget subratlla que el Govern ha redactat la nova llei "pensant en els comerciants, en els consumidors i els seus interessos més que pensant si hi haurà o no recurs de l’Estat"
Infografia

El Govern va aprovar el passat dimarts el Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires, amb l’objectiu d'"enfortir un model propi de comerç, equilibrat, sostenible i competitiu" i, alhora, "actualitzar la normativa de comerç davant les noves necessitats i reptes del sector", segons va destacar el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, en roda de premsa. Amb aquest acord es formalitza el darrer tràmit que dóna pas a la tramitació parlamentària de la norma.

La nova normativa actualitza la Llei 3/2014, actualment suspesa de manera cautelar pel Tribunal Constitucional. Preguntat per la possibilitat que l'Alt Tribunal també actuï contra el nou Projecte de llei, el conseller Baiget va assegurar que la voluntat del Govern és exercir les seves competències "totalment" i va recordar que, en matèria de comerç, aquestes competències són "exclusives". Per al conseller, el Projecte aprovat el passat dimarts tres de gener podrà ser "la prova del cotó"  de la voluntat de diàleg manifestada per l'Estat: "Veurem si l'apliquen en l'àmbit comercial".

El conseller va subratllar que el Govern ha redactat la nova llei "pensant en els comerciants, en els consumidors i els seus interessos més que no pensant si hi haurà o no recurs". "És un model bo”, va assegurar. “Si mirem dades d'ocupació en el sector durant la crisi,  ha mantingut més ocupació el model comercial català que els d'altres zones on l'activitat comercial està més liberalitzada".
 
Les principals novetats de la futura llei
En matèria d’horaris comercials, la llei estableix com a norma general l’obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte (en l’anterior llei catalana d’horaris preveia 72hores/setmana). Com a excepció al règim general, per als municipis de menys de 5.000 habitants, es contempla llibertat d’horaris per als establiments comercials de menys de 150 metres quadrats de superfície, que no pertanyin a grans cadenes de distribució, sigui quina sigui l’activitat comercial. Val a dir que es manté el nombre de dies festius d’obertura autoritzada en un total de 10: 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments.
 
Una altra novetat són les àrees de degustació. Per primer cop, es regula la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d’alimentació puguin instal·lar una àrea de degustació en el seu establiment. La idea és oferir a aquests tipus de comerços una via complementària d’explotació econòmica, més ajustada a les preferències dels consumidors actuals. No obstant això, per tal de garantir la competència lleial amb els restaurants i bars, la llei marca un límit en l’espai dedicat a àrea de degustació (33% del total de la superfície comercial de l’establiment). La llei també preveu que els ajuntaments podran variar aquest límit.
 
Així mateix, una altra novetat fa referència a la concreció del concepte de municipi turístic. En aquest sentit, es marquen quatre supòsits concrets als que es pot acollir un municipi per ser declarat turístic a efectes d’horaris comercials: que el municipi disposi d’un bé declarat Patrimoni de la Humanitat o immoble d’interès cultural integrat en el patrimoni històric-artístic que generi una afluència anual acreditada de visitants; que aculli algun gran esdeveniment esportiu o cultural d’àmbit nacional o internacional; que disposi d’una àrea comercial que generi una afluència acreditada de visitants de fora de Catalunya; o d’una zona portuària en la que operin creuers turístics amb mínim 400 mil viatgers a l’any acreditats. D’altra banda, passa de 8 a 4 anys la revisió de la declaració de municipi turístic.
 
En matèria de rebaixes, com a novetat, es deixa en mans del comerciant el moment en que vol dur a terme la venda en rebaixes. No obstant això, la llei continua recomanant realitzar les campanyes en les temporades habituals (hivern i estiu), com es ve realitzant tradicionalment aquest tipus de venda a Catalunya. La llei continua regulant les condicions en què s’han fer les rebaixes (els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d’haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), i tampoc poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes.
 
El projecte de llei recull també expressament la voluntat política de contribuir a l’eficiència i millora de l’activitat comercial, mitjançant un Pla de Foment de la Competitivitat del Comerç Urbà. Aquest pla té per objecte posar a l’abast dels sector les eines que permetin als empresaris més capacitat d’adaptació a l’entorn econòmic i potenciar la capacitat de creixement i d’internacionalització.
 
D’altra banda, en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s’introdueix la prohibició d’oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels seus titulars o residents. En aquests casos, cal acreditar documentalment aquesta acceptació prèvia. Per contra, les bustiades es podran realitzar sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre’n. Cada tramesa haurà d’informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent. També és novetat la creació un cens que permeti conèixer la realitat del comerç i del serveis així com les principals magnituds que els afectin.
 
Característiques del Projecte de Llei
El Projecte de llei de comerç s’estructura en 11 títols, inclòs el títol Preliminar, 84 articles, 4 disposicions addicionals, 1 transitòria, 1 disposició derogatòria i 3 disposicions finals. La norma vol donar resposta a les següents necessitats: d’una banda, resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç; d’una altra, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució i prestació de serveis i, finalment, simplificar la regulació per reduir càrregues administratives.
 
Aquesta darrera finalitat es recull de forma explícita a l’exposició de motius i es tradueix en un marc normatiu més flexible en aspectes com el període de rebaixes o les promocions comercials, i també en la reducció de càrregues administratives en favor de l’operador, de manera que es passa de l’autorització a la declaració responsable en determinats tràmits.
 El Projecte de llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç, que actualment es troben dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials, i les activitats firals. La futura llei no inclou la regulació dels equipaments comercials, que es continua recollint en el Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. La voluntat del Govern català és que aquesta tasca de compilació i sistematització contribueixi a la millora de la seguretat jurídica dels operadors comercials.
 
D’altra banda, el Projecte de llei millora la regulació normativa ja existent en matèria de comerç, mitjançant l’actualització, sistematització i clarificació de conceptes. Aquesta tasca d’optimització s’aprecia, per exemple, en la classificació de les activitats de promoció comercial. Per primer cop, es classifiquen en activitats de promoció extintiva d’existències (Rebaixes, venda en liquidació, saldos, i venda d’excedents o outlets), i en activitats de promoció amb finalitat incentivadora (vendes amb obsequi, i les ofertes conjuntes). Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l’activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d’altres, la venda a pèrdua.
 
Així mateix, el text inclou determinats serveis que “de facto” o per inèrcia ja es troben, assimilats a l’activitat comercial com és el cas de les bugaderies, tintoreries, perruqueries, locutoris, bars i restaurants, videoclubs, cabines d’estètica, o solàriums entre d’altres.
 
La futura llei també facilita el desenvolupament d’instruments destinats a fomentar la dignificació i professionalització del sector d’activitat que s’exerceixi. En aquest sentit, es preveu que l’exercici de l’activitat comercial necessàriament requereix uns coneixements mínims sobre la normativa aplicable, en concordança amb el lloc que ocupa la persona en l’empresa o pel que fa a la utilització de les llengües oficials a Catalunya en l’atenció al públic.
Fitxers adjunts
Document

Infografia en PDF PDF 193KB

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat