Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
15-12-2016 18.48

El Govern destinarà més recursos a les àrees bàsiques de salut més desfavorides

  • Es tindran en compte nous elements, com el nivell d'estudis dels usuaris, les seves rendes, la mortalitat prematura i les hospitalitzacions evitables
  • El Govern ha elaborat un mapa que determina quines àrees bàsiques de salut necessiten més recursos en funció de determinats criteris socioeconòmics
  • El nou model de finançament de la primària es posarà en marxa a partir de l’any 2017 i destinarà, d’entrada, 65 milions d’euros en 5 anys per a les 180 àrees més desfavorides
Infografia
El conseller de Salut, Antoni Comín, va presentar el passat mes de novembre el nou indicador socioeconòmic que, a partir de l’any que ve, s’utilitzarà per determinar l’assignació de recursos a les àrees bàsiques de salut (ABS) de Catalunya. Aquest indicador és el resultat d’un estudi que el Govern va encarregar a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), i que analitza la situació de les 369 ABS del país a partir d’uns criteris socioeconòmics més afinats que el que s’utilitzen en el model actual. L’objectiu del Govern és reduir les desigualtats en salut millorant l’assignació dels recursos amb què treballen aquestes àrees. Cal tenir en compte, que si comparem les diferents àrees bàsiques de salut (ABS) de Catalunya podem comprovar que entre El Prat de Llobregat i Sant Cugat, a només 18km de distància, hi ha una diferència en l’esperança de vida dels seus habitants de 7,5 anys, la màxima diferència existent a Catalunya.

En aquest sentit, s’ha revisat la fórmula actual d’assignació dels recursos i s'ha proposat una de nova considerant, a banda d'altres factors com l'estructura demogràfica, determinades variables socioeconòmiques que afecten les necessitats de salut de la població. En concret, els determinants que s’han inclòs per calcular aquesta nova reassignació són 7: el percentatge de població amb ocupacions manuals; amb nivell d’instrucció baix; la taxa de mortalitat prematura; la d’hospitalitzacions evitables; el percentatge de població exempta de copagament farmacèutic; el de població amb rendes anuals inferiors a 18.000 euros; i el de rendes anuals superiors a 100.000 euros.

L’anàlisi realitzat posa de manifest l’existència de territoris que, actualment, reben assignacions superiors o inferiors a la mitjana sense una consideració clara del seu nivell socioeconòmic. “En l’actual fórmula d’assignació tenen poc pes les desigualtats socials, vertaderes generadores de desigualtats en salut, però amb aquesta nova manera de fer les abordarem encara millor”, va explicar el conseller abans de citar els altres objectius del nou indicador: ser comprensible, actualitzable anualment i aplicable a tots els territoris de Catalunya. 

Un mapa de necessitats en salut pràcticament únic a Europa

Amb aquest estudi es disposa d’una radiografia més completa de la població catalana encaminada a destinar més recursos a aquelles àrees més necessitades. “Ara ens dotem d’un mapa de necessitats sanitàries que fins ara no teníem, que és un dels únics a Europa, que ha de ser indiscutible i que ha de romandre en el sistema per explicar el per què del pagament de l’àmbit de la primària”, va afegir Comín. Amb aquest diagnòstic fet, el sistema de finançament canviarà de manera progressiva i en dues fases.

En la primera, ja planejada, s’han identificat un total de 180 ABS que mereixen rebre més recursos dels que rebrien si se seguís el model de càlcul actual. A partir del 2017 i fins l’any 2021, s’hi destinaran 65 milions d’euros. En concret, el 2017, ja es destinaran 13 milions a les 180 ABS, dels quals quasi bé 3 milions aniran a les 25 ABS considerades prioritàries pel seu subfinançament: l’EAP Badalona Sant Roc; el Sabadell La Serra; el Mataró Ronda Gatassa; el Barcelona Ciutat Meridiana; el Badalona Gran Sol-La Salut; El Prat de Llobregat Pujol i Capçada; el Santa Coloma de Gramenet Santa Rosa; el Tarragona La Granja-Torreforta; el Terrassa Est; el de Constantí; el Barcelona Roquetes; el Mataró Rocafonda; l’Hospitalet de Llobregat Gornal; l’Hospitalet de Llobregat Pubilla Cases; el de Vilanova del Camí; el Tarragona Bonavista-La Canonja; el Sabadell Nord; el Sabadell Ca n’Oriac; el Barcelona Xafarines; el Sabadell Sud; el Mataró Ronda Cerdanya; el Santa Coloma de Gramenet Llatí; el de La Llagosta; el Barcelona Rio de Janeiro-Verdum i el Barcelona Besòs.

En la segona fase, en el marc del Pla Estratègic d'Atenció Primària i Salut Comunitària, el Govern haurà d’haver realitzat determinats càlculs per actualitzar les assignacions de la totalitat de les ABS de Catalunya –incloses les 180 de la primera fase-, sota el requisit que aquestes assignacions siguin per addició pressupostària i no reduint-ne de cap ABS. “Tot plegat es tractarà de xifres importants, però estem parlant d’una actuació planificada amb rigor, per justícia i assumible des del punt de vista pressupostari”, va emfatitzar Comín.
Fitxers adjunts
Document

Infografia en PDF PDF 388KB

Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat