Accessos directes:
gencat.cat | L'Estatut | El Parlament | Contactar
23-06-2017 14.17

L'Agència Catalana de la Joventut, pionera de l'Economia del Bé Comú

Els resultats del balanç del Bé Comú elaborat els últims mesos situen a l'organisme al nivell mitjà i proposen 234 propostes de millora


joventut
L’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), entitat de dret públic adscrita a la Direcció General de Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha presentat els resultats del balanç del bé comú que ha estat elaborant els últims mesos, en un procés participatiu entre tots els treballadors. La puntuació assolida per l’ACJ ha resultat de 425 punts de 1.000 possibles, de manera que ha situat l’agència pública en la franja mitjana del barem.
 
Entre els punts més ben valorats internament pels treballadors de l’ACJ hi ha l’àmbit social i de foment dels valors del bé comú. En aquesta categoria, s’ha valorat molt positivament aspectes com ara la cooperació entre diferents agents per compartir actuacions, coneixement o finançament (79%), el foment dels valors relacionats amb els drets humans (68%) o el comportament ecològic (53%). En la categoria del finançament, la gestió transparent i democràtica de les finances ha merescut una àmplia aprovació (72%), així com també s’ha aprovat la gestió ecològica de les finances, amb l’elecció d’entitats que gestionen ecològicament els seus recursos o que inverteixen en projectes d’impacte ambient positiu (52%). Altres accions aprovades han estat, en la categoria de ciutadania, els mecanismes de l’ACJ per a la interrelació entre els diferents agents socials del territori (51%).
 
Al llarg del procés participatiu, els treballadors de Joventut han elaborat un total de 234 propostes de millora. D’aquestes, 43 propostes són en l’àmbit dels proveïdors; 28 se centren en els processos del finançament; 79 fan referència als empleats i empleades de l’ACJ; 55 estan enfocades a millorar aspectes sobre ciutadania i organitzacions juvenils; i les 29 restants fan referència a l’àmbit social i al foment dels valors del bé comú.
 
D’aquestes 234 propostes, un total de 42 han estat  seleccionades pels propis treballadors com a més rellevants i ara es començaran a posar en pràctica. D’aquestes propostes, en destaquen l’augment de recursos per millorar l’eficiència energètica i la inclusió d’aliments de proximitat dels albergs, avançar en el desplegament de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, millorar l’oferta social del Carnet Jove, incrementar el foment de proveïdors socials als processos de contractació o revisar la incidència dels programes de Joventut als joves amb més dificultats.
 
De fet, des de la Direcció de l’Agència i la Direcció General de Joventut destaquen que aquest ha estat un procés innovador i ple de potencialitats pel fons i per la forma, de manera que s’han detectat possibilitats de millora de l’ACJ, i a més a més s’ha fet amb la participació de les persones que formen part de l’ACJ.
 
Així mateix, s’ha fet notar que tres dels projectes més importants que té ara mateix l’ACJ en marxa, com són el nou contracte de subministres de productes de proximitat per als albergs de joventut, l’elaboració del contracte programa entre l’ACJ i la DGJ, i la Relació de Llocs de Treball, han de donar resposta a una bona part d’aquestes propostes de millora i situaran l’ACJ en un nivell més elevat de l’Economia del Bé Comú.
 
En aquest sentit, un cop finalitzat aquest procés d’autoavaluació interna, ara s’ha establert un calendari amb el pla de mesures a implementar, així com una comissió de seguiment que en garanteixi l’aplicació dintre el marge que la legislació i la situació econòmica permetin.
 
L’Agència Catalana de la Joventut s’ha convertit en el primer organisme de la Generalitat de Catalunya en fer un procés d’aquestes característiques i implementar un sistema de millora en la seva gestió basat en l’Índex del Bé Comú.
 
L’Economia del Bé Comú, promoguda per l'Associació Catalana per al Foment de l’ECB i inspirada per l’economista austríac Christian Felber, és un model socioeconòmic que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-lo al servei del bé comú. Aquest model es regeix per una sèrie de valors humans fonamentals que s’haurien d’aplicar a l’activitat econòmica: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, participació democràtica i transparència.
 
L’Agència Catalana de la Joventut, executora de les polítiques de joventut
 
L’Agència Catalana de la Joventut, creada per llei del Parlament de Catalunya el 2006, executa els programes per a l’emancipació de les persones joves els programes de foment de la participació impulsats per la Direcció General de Joventut, d’acord amb el Pla Nacional de Joventut, assessora els ens locals i impulsa i coordina la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. Així mateix, entre d’altres serveis, gestiona l’Observatori Català de la Joventut, la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat) i el Carnet Jove.
 
En l’actualitat, l’ACJ compta amb un total de 243 empleats, dels quals 130 duen a terme la seva tasca als albergs de la xarxa pública.
 
Més informació
Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya - www.gencat.cat